Es mostren 88951 resultats

■ criar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criar</title>

Partició sil·làbica: cri_ar
Etimologia: del ll. creare ‘crear, engendrar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Alletar, nodrir (un infant, un cadell). És la dida que va criar el nostre fill gran.
  2. transitiu Fer cria (d’animals). A la masia crien gallines i conills.
  3. transitiu Educar, instruir. S’ha criat als escolapis.
  4. transitiu Produir. Són boscs que crien molts de bolets.
  5. intransitiu Parir les bèsties. Aquest any els conills no crien tant.
  6. transitiu Adquirir gradualment. Criar panxa.
  7. pronominal Créixer, desenvolupar-se. S’ha criat en un ambient sa. Es cria molt alt i fort.

■ criar

verb transitiu Alletar, nodrir un infant, un cadell És la dida que va criar el nostre fill gran transitiu Fer cria d’animals A la masia crien gallines i conills transitiu Educar, instruir S’ha criat als escolapis transitiu Produir Són boscs que crien molts de bolets intransitiu Parir les bèsties Aquest any els conills no crien tant transitiu Adquirir gradualment Criar panxa pronominal Créixer, desenvolupar-se S’ha criat en un ambient sa Es cria molt alt i fort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criassó

■ criassó

femení antigament Conjunt de gent de servei que es criava o habitava a la casa del senyor dialectal Munió de criatures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criat
| criada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criat</title>

Partició sil·làbica: cri_at
Etimologia: del sentit de ‘vassall criat, educat, a casa del seu senyor feudal’ passà a significar ‘servent domèstic’ 1a font: 1490, Tirant
masculí i femení Persona que lloga els seus serveis per a fer les feines d’una casa i hi viu. Els senyors Milà tenen dos criats.

■ criat
| criada

masculí i femení Persona que lloga els seus serveis per a fer les feines d’una casa i hi viu Els senyors Milà tenen dos criats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criatura</title>

Partició sil·làbica: cri_a_tu_ra
Etimologia: del ll. creatura ‘ésser creat’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. religió Creatura.
    1. Infant. Criatura de mamella. Enconar una criatura.
    2. ésser una criatura Dit d’una persona gran que fa coses d’infant.
    3. fer criatures Engendrar.
    4. fins les criatures ho saben Expressió que denota l’estranyesa que produeix una persona que ignora una cosa ja pública.

■ criatura

femení religió Creatura Infant Criatura de mamella Enconar una criatura ésser una criatura Dit d’una persona gran que fa coses d’infant fer criatures Engendrar fins les criatures ho saben Expressió que denota l’estranyesa que produeix una persona que ignora una cosa ja pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criaturada

■ criaturada

femení Acció, paraula, pròpia d’una criatura Només fa criaturades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criaturam

■ criaturam

masculí Conjunt de criatures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criaturejar

■ criaturejar

verb intransitiu Fer coses pròpies de criatura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criaturer
| criaturera

■ criaturer
| criaturera

adjectiu Dit de la persona a qui agraden les criatures És una noia molt criaturera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cribel

■ cribel

masculí zoologia Òrgan que presenten algunes aranyes davant les fileres i que sembla tenir un paper important en la manipulació dels fils de seda que en surten
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cribratge

■ cribratge

masculí medicina Recerca sistemàtica indiscriminada que hom aplica a un conjunt d’elements per tal de descobrir-hi els que es troben afectats d’alguna particularitat Cribratge del càncer de pròstata en homes a partir dels 50 anys