Es mostren 88940 resultats

■ cristal·lografia

■ cristal·lografia

femení Ciència que estudia la matèria cristallina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·logràfic
| cristal·logràfica

■ cristal·logràfic
| cristal·logràfica

adjectiu cristallografia Relatiu o pertanyent a la cristallografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·loide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristal·loide</title>

Partició sil·làbica: cris_tal_loi_de
adjectiu i masculí química Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho.

■ cristal·loide

adjectiu i masculí química Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristallitzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristí
| cristina

■ cristí
| cristina

adjectiu i masculí i femení història Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoritat de la seva filla Isabel II
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristià
| cristiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristià</title>

Partició sil·làbica: cris_ti_à
Etimologia: del ll. christianus, -a, -um, íd., der. de Christus ‘el Crist’, del gr. Khristós, íd., pròpiament ‘ungit’ 1a font: c. 1200, Hom.
    religió
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al cristianisme.
    2. Conforme als principis del cristianisme.
    3. parlar cristià figuradament Parlar un llenguatge intel·ligible.
    4. vi cristià figuradament Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa la religió de Crist.
    2. a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu.
    3. cristià de natura història Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
    4. cristià novell història A la península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme.
    5. sant cristià (o santa cristiana) irònicament Nom que hom dona a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d’una manera afectuosa. Ai, sant cristià, en comptes de sucre hi has tirat sal!

■ cristià
| cristiana

religió adjectiu Relatiu o pertanyent al cristianisme Conforme als principis del cristianisme parlar cristià figuradament Parlar un llenguatge intelligible vi cristià figuradament Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat masculí i femení Persona que professa la religió de Crist a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu cristià de natura història Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans cristià novell història A la península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristianament

■ cristianament

adverbi D’una manera cristiana Viure cristianament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristianar

■ cristianar

verb transitiu batejar 1
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristiandat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristiandat</title>

Partició sil·làbica: cris_ti_an_dat
Etimologia: del ll. christianĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1325
    femení
  1. religió Conjunt de pobles cristians.
  2. història Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil (Imperi) amb l’autoritat eclesiàstica (Església).

■ cristiandat

femení religió Conjunt de pobles cristians història Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil Imperi amb l’autoritat eclesiàstica Església
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristiania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristiania</title>

Partició sil·làbica: cris_ti_a_ni_a
Etimologia: de Cristiania, nom de la ciutat d’Oslo de 1624 a 1924, on es començà a practicar aquesta tècnica
femení esports En l’esquí, modalitat de virar i frenar mitjançant un canvi brusc de direcció i mantenint els esquís paral·lels.

■ cristiania

femení esports En l’esquí, modalitat de virar i frenar mitjançant un canvi brusc de direcció i mantenint els esquís parallels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristianisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristianisme</title>

Partició sil·làbica: cris_ti_a_nis_me
Etimologia: del ll. christianismus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí religió
  1. Fe i doctrina que s’inspiren en la revelació del Crist.
  2. Conjunt d’esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.

■ cristianisme

masculí religió Fe i doctrina que s’inspiren en la revelació del Crist Conjunt d’esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe
Traducció