Es mostren 88951 resultats

■ cristal·litzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristal·litzar</title>

Etimologia: de cristall 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. intransitiu Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic.
    2. transitiu Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. El procés de refredament cristal·litza els minerals en una determinada estructura.
  2. intransitiu figuradament Una idea, un pensament, etc., assumir una forma definitiva. Per fi cristal·litzà aquell projecte.

■ cristal·litzar

verb intransitiu Prendre una forma cristallina La sal cristallitza en el sistema cúbic transitiu Fer que una substància prengui una forma cristallina El procés de refredament cristallitza els minerals en una determinada estructura intransitiu figuradament Una idea, un pensament, etc, assumir una forma definitiva Per fi cristallitzà aquell projecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·lo-

■ cristal·lo-

Forma prefixada del mot grec kristállos , que significa ‘cristall’ Ex cristallogènia
Gran Diccionari de la llengua catalana

cristal·lofíl·lic
| cristal·lofíl·lica


<title type="display">cristal·lofíl·lic</title>

Etimologia: de cristal·lo- i -fíl·lic
    adjectiu petrografia
  1. Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.
  2. Dit dels terrenys formats per roques cristal·lofíl·liques.

cristal·lofíl·lic
| cristal·lofíl·lica

adjectiu petrografia Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristallí de les eruptives Dit dels terrenys formats per roques cristallofílliques
Gran Diccionari de la llengua catalana

cristal·logènia


<title type="display">cristal·logènia</title>

Partició sil·làbica: cris_tal_lo_gè_ni_a
Etimologia: de cristal·lo- i -gènia
femení cristal·lografia Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o l’aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.

cristal·logènia

femení cristallografia Part de la cristallografia que estudia la formació dels cristalls o l’aparició d’una fase sòlida en un medi fluid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·lògraf
| cristal·lògrafa

■ cristal·lògraf
| cristal·lògrafa

masculí i femení cristallografia Persona versada en cristallografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·lografia

■ cristal·lografia

femení Ciència que estudia la matèria cristallina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·logràfic
| cristal·logràfica

■ cristal·logràfic
| cristal·logràfica

adjectiu cristallografia Relatiu o pertanyent a la cristallografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristal·loide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristal·loide</title>

Partició sil·làbica: cris_tal_loi_de
adjectiu i masculí química Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho.

■ cristal·loide

adjectiu i masculí química Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristallitzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristí
| cristina

■ cristí
| cristina

adjectiu i masculí i femení història Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoritat de la seva filla Isabel II
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cristià
| cristiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cristià</title>

Partició sil·làbica: cris_ti_à
Etimologia: del ll. christianus, -a, -um, íd., der. de Christus ‘el Crist’, del gr. Khristós, íd., pròpiament ‘ungit’ 1a font: c. 1200, Hom.
    religió
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al cristianisme.
    2. Conforme als principis del cristianisme.
    3. parlar cristià figuradament Parlar un llenguatge intel·ligible.
    4. vi cristià figuradament Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa la religió de Crist.
    2. a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu.
    3. cristià de natura història Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
    4. cristià novell història A la península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme.
    5. sant cristià (o santa cristiana) irònicament Nom que hom dona a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d’una manera afectuosa. Ai, sant cristià, en comptes de sucre hi has tirat sal!

■ cristià
| cristiana

religió adjectiu Relatiu o pertanyent al cristianisme Conforme als principis del cristianisme parlar cristià figuradament Parlar un llenguatge intelligible vi cristià figuradament Vi al qual hom ha afegit aigua, vi batejat masculí i femení Persona que professa la religió de Crist a fe de cristià Expressió amb què hom referma la veritat del que diu cristià de natura història Als Països Catalans, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb què eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans cristià novell història A la península Ibèrica, des de la fi de l’edat mitjana, nom amb…
Informació complementària
Traducció