Es mostren 88940 resultats

■ croquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">croquet</title>

Etimologia: de l’angl. croquet (s. XIX), pres del fr. crochet, dimin. de croc ‘ganxo’
masculí esports Joc en què els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través dels diferents arcs d’un itinerari establert.

■ croquet

masculí esports Joc en què els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través dels diferents arcs d’un itinerari establert
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ croqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">croqueta</title>

Etimologia: del fr. croquette, der. de croquer ‘rosegar, menjar una cosa cruixent’ 1a font: 1868, DLCo.
femení gastronomia Petita porció d’una pasta feta amb carn de gallina, de porc, peix, etc., capolada, o amb sèmola, arròs, etc., amassada amb llet i farina, que hom fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat.

■ croqueta

femení gastronomia Petita porció d’una pasta feta amb carn de gallina, de porc, peix, etc, capolada, o amb sèmola, arròs, etc, amassada amb llet i farina, que hom fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ croquis

■ croquis

masculí dibuix Dibuix d’execució ràpida i resumida, sense detalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ croquisar

■ croquisar

verb transitiu Fer el croquis d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cros1

■ cros1

masculí Clot fondo, balma còncava mineria Clot d’una mina a cel obert, excavat per fer-ne la prospecció o per explotar-la Vegeu també cros 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cros2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cros</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: abreviació de l’angl. cross-country running ‘cursa a través del camp’, que ha passat també a formar part com a sufixoide d’altres noms de curses (ciclocròs, motocròs, autocròs)
    masculí invariable esports
  1. Cursa de camp a través.
  2. En la boxa, cop simultani de contraatac en el qual s’encreuen els braços d’ambdós adversaris.



    3. Vegeu també:
    cros1

■ cros2

masculí invariable esports Cursa de camp a través En la boxa, cop simultani de contraatac en el qual s’encreuen els braços d’ambdós adversaris Vegeu també cros 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crossa</title>

Etimologia: probablement del germ. *krŭkkjō, íd. 1a font: s. XII
  1. femení
    1. Bastó corbat al capdamunt.
    2. especialment litúrgia Bàcul.
  2. femení medicina
    1. Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l’aixella.
    2. impròpiament Bastó anglès.
  3. femení Bastó acabat en una forqueta damunt la qual hom fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, un baiard, unes andes, etc., per tal que els portadors puguin reposar.
  4. femení Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, on va endollat el cimerol.
  5. folklore
    1. femení Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament del castell.
    2. masculí i femení Cadascun dels castellers que formen part de la crossa.
  6. femení indústria tèxtil Peça de la selfactina que va articulada a la barra del plegador i que actua sobre seu per tal de donar forma a la fusada.
  7. crossa de l’aorta anatomia Part corba de l’aorta entre les porcions ascendent i descendent.

■ crossa

femení Bastó corbat al capdamunt especialment litúrgia Bàcul femení medicina Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l’aixella impròpiament Bastó anglès femení Bastó acabat en una forqueta damunt la qual hom fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, un baiard, unes andes, etc, per tal que els portadors puguin reposar femení Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, on va endollat el cimerol folklore femení Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crosseta

■ crosseta

femení Bastó, generalment de fusta o de plàstic, acabat en un travesser corbat, que serveix per a penjar la roba dins un armari
Gran Diccionari de la llengua catalana

crossopterigis


<title type="display">crossopterigis</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Subclasse de peixos teleostis, gairebé tots fòssils del devonià, d’esquelet ossificat, de dents còniques i de cua dificerca.
  2. singular Peix de la subclasse dels crossopterigis.

crossopterigis

masculí ictiologia plural Subclasse de peixos teleostis, gairebé tots fòssils del devonià, d’esquelet ossificat, de dents còniques i de cua dificerca singular Peix de la subclasse dels crossopterigis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crosta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crosta</title>

Etimologia: del ll. crŭsta ‘escorça; crosta; closca’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S’hi ha fet una crosta de brutícia.
    2. figuradament Aparença exterior. Sota una crosta de bonhomia s’amaga a vegades molta malícia.
    3. patologia Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.
    4. crosta d’or figuradament Brodat atapeït d’or.
    5. crosta làctia (o de llet, o de la llet) pediatria Capa gruixuda, formada per la descamació i la secreció seborreica, que pot formar-se en el cuir cabellut dels lactants.
    1. pedologia Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
    2. crosta terrestre per analogia geologia Escorça terrestre.
  3. crosta de pa Tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.
  4. crosta de soca botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Leptoporus adustus), coriaci, amb nombrosos barrets aplatats, soldats entre ells o sobreposats, negrosos i pubescents per sobre.
  5. ésser de la crosta figuradament i despectivament Ésser reaccionari, fanàtic, d’idees retrògrades, ésser carca.

■ crosta

femení Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla La crosta del pa, del formatge S’hi ha fet una crosta de brutícia figuradament Aparença exterior Sota una crosta de bonhomia s’amaga a vegades molta malícia patologia Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang crosta d’or figuradament Brodat atapeït d’or crosta làctia o de llet , o de la llet pediatria Capa gruixuda, formada per la descamació i la secreció seborreica, que pot formar-se en el cuir cabellut dels lactants pedologia Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la…
Informació complementària
Traducció