Es mostren 88940 resultats

■ crostam

■ crostam

masculí Conjunt de crostes construcció naval Mescla de brea, de pega, de seu i d’oli que hom empra per a calafatar i pintar fustes i eixàrcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostat
| crostada

■ crostat
| crostada

adjectiu Cobert de crosta, d’una capa dura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostera

■ crostera

femení patologia Crosta d’una certa extensió Conjunt de crostes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostim

■ crostim

masculí Lleu capa endurida que es forma a la superfície d’alguna cosa, especialment d’una vianda en rostir-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostís

■ crostís

masculí plural crostissos patologia Crosta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostisser

■ crostisser

masculí Multitud de crostes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crostó</title>

Etimologia: de crosta 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Tros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta.
    1. especialment Cadascun dels extrems d’una barra de pa (per oposició a llesca).
    2. per analogia Un crostó de roca.
  3. alimentació, indústries alimentàries Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre la tapa plana i el tall rodó.
  4. tocar el crostó
    1. Pegar a algú, tustar-lo.
    2. Renyar algú.

■ crostó

masculí Tros de pa o de formatge en el qual abunda la crosta especialment Cadascun dels extrems d’una barra de pa per oposició a llesca per analogia Un crostó de roca alimentació, indústries alimentàries Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre la tapa plana i el tall rodó tocar el crostó Pegar a algú, tustar-lo Renyar algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crostós
| crostosa

■ crostós
| crostosa

adjectiu Que té crosta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cròtal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cròtal</title>

Etimologia: del ll. crotălum, i aquest, del gr. krótalon ‘mena de castanyola’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. zoologia Nom que hom dona a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids, anomenades també serps de cascavell per raó dels anells cornis imbricats que tenen a la punta de la cua, els quals, quan es mouen, produeixen un so greu.
  2. plural música Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses, format per un parell de valves que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles.
  3. ramaderia Peça de metall o plàstic, generalment quadrangular, que hom posa a l’orella del bestiar per identificar-lo.

■ cròtal

masculí zoologia Nom que hom dona a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids, anomenades també serps de cascavell per raó dels anells cornis imbricats que tenen a la punta de la cua, els quals, quan es mouen, produeixen un so greu plural música Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses, format per un parell de valves que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles ramaderia Peça de metall o plàstic, generalment quadrangular, que hom posa a l’orella del bestiar per identificar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crotàlids

■ crotàlids

masculí zoologia plural Família de serps verinoses caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull, que inclou sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus singular Serp de la família dels crotàlids