Es mostren 88940 resultats

■ cruixit

■ cruixit

masculí Soroll d’una cosa que cruix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crúor

■ crúor

masculí Part presa de la sang coagulada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruor

■ cruor

femení Cruesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruorina

■ cruorina

femení Matèria colorant de la sang
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crup


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crup</title>

Etimologia: del fr. croup, i aquest, de l’angl. croup, íd., der. de l’angl. ant. to croup ‘cridar amb veu ronca’
masculí patologia Malaltia de la laringe o de la tràquea caracteritzada per una tos ronca i per la producció de falses membranes.

■ crup

masculí patologia Malaltia de la laringe o de la tràquea caracteritzada per una tos ronca i per la producció de falses membranes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crupal

■ crupal

adjectiu Relatiu o pertanyent al crup
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crupier


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crupier</title>

Partició sil·làbica: cru_pi_er
Etimologia: del fr. croupier ‘cavaller que munta a la gropa’ i, metafòricament, ‘soci d’un jugador’ i ‘empleat d’una casa de joc’, der. de croupe ‘gropa’ (v. gropa)
masculí i femení En una casa de joc, l’empleat que mena el joc pel compte de l’amo de l’establiment.

■ crupier

masculí i femení En una casa de joc, l’empleat que mena el joc pel compte de l’amo de l’establiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crupó

■ crupó

masculí adoberia Peça de la sola després de suprimir-ne o separar-ne els trossos corresponents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crural

■ crural

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la cuixa Artèria crural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruspir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cruspir</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de formació expressiva, potser també amb influx de cruixir, en el sentit ant. i dialectal de ‘triturar’, i de urpir ‘arrabassar amb una urpada’ 1a font: 1803, DEst.
    verb col·loquialment
  1. transitiu i usat absolutament Menjar voraçment. Com cruspeix, aquest paio!
  2. pronominal [amb complement determinat] Ja t’has cruspit tots els caramels?

■ cruspir

verb colloquialment transitiu i usat absolutament Menjar voraçment Com cruspeix, aquest paio pronominal amb complement determinat Ja t’has cruspit tots els caramels
Informació complementària