Es mostren 88951 resultats

Cu

Cu

símbol química inorgànica coure 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cua</title>

Partició sil·làbica: cu_a
Etimologia: del ll. vg. cōda, ll. cl. cauda, íd., cat. ant. i dial. coa 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals.
    2. anatomia animal Aleta caudal.
    3. anatomia animal Conjunt de plomes rígides inserides al carpó.
    4. indústria tèxtil Llana de la pitjor qualitat procedent de la cua de l’ovella.
    5. amb la cua entre cames (o entre les cames) figuradament Sense haver aconseguit res del que hom es proposava; escorregut.
    6. cua de cavall anatomia animal Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.
    7. ésser més curt que una cua de conill figuradament Tenir poca intel·ligència, ésser molt curt.
    8. girar cua Girar l’esquena per anar-se’n.
    9. girar cua figuradament Desdir-se.
    10. remenar la cua Exhibir-se per figurar.
    11. tenir cua (o la cua) de palla Donar-se algú per al·ludit davant una imputació que no li és feta directament.
  2. per analogia
    1. Apèndix, part d’una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d’un animal. La cua d’un vestit. La cua d’una j. La cua d’un estel, d’una grua. Piano de cua.
    2. Filera de persones, d’animals, de coses posades l’una darrere l’altra, especialment de persones que esperen llur torn. Hi ha una cua de cinc-cents cotxes. Posar-se a la cua. Fer cua.
    3. Trena.
    4. astronomia Rastre de llum difusa que per reflexió del Sol surt d’un cometa.
    5. botànica Peduncle d’un fruit.
    6. jocs d’entreteniment Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades gaire brusques.
    7. cua de cavall (o simplement cua) Cabellera lligada.
    8. cua de l’ull Angle extern de l’ull.
    9. cua de peix oficis manuals Enclusa petita emprada pels llauners.
    10. cua de porc indústria tèxtil Peça de filferro, de porcellana o de vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull.
    11. cua de rata marina, marítim Teixit i entrefilat que hom fa amb la punta d’un cap gruixut perquè no es desfili.
    12. cua de rata oficis manuals Llima molt prima de secció circular.
    13. cua de rata indústria tèxtil Barreta metàl·lica fixada en un dels muntants de les taules del teler mecànic que amb el moviment de vaivé comunica moviment al mecanisme del collador.
    14. cua d’oreneta (o d’oronella, o de milà) fusteria Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal; anomenada també cudornella.
    15. mirar de cua d’ull Mirar amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat.
    16. mirar (algú) de cua d’ull figuradament Tenir-li prevenció, malvolença.
    1. Part posterior o final d’una cosa, d’un conjunt, per oposició a cap, a principi. Jo anava a la cua de l’acompanyament. A la classe sempre va a la cua.
    2. aeronàutica Conjunt de plans estabilitzadors i de control a l’extrem posterior d’un avió.
    3. cinematografia i fotografia Cadascuna de les parts inicial i final d’una pel·lícula.
    4. informàtica Llista en què l’accés a les dades es fa pel mateix ordre d’inserció.
    5. oficis manuals Part del ferro d’un martell oposada a la cabota.
    6. especialment tàctica Rereguarda d’un conjunt de gent armada. La cua d’una columna en marxa.
    7. portar (o deixar) cua Tenir conseqüències.
  4. cua de ca botànica Planta herbàcia de la família de les gramínies (Lagurus ovatus), de fulles lanceolades, curtes, i d’inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
  5. cua de cavall botànica Gènere de plantes de la família de les equisetàcies (Equisetum sp), amb branques verticil·lades, de fulles petites poc o molt concrescents i de flors constituïdes per esporofil·les peltats.
  6. cua de cavall botànica Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita rubescens), de capell grisós o brunenc i de cama napiforme, gruixuda, amb volva poc visible.
  7. cua de gat botànica Mata de la família de les labiades (Sideritis angustifolia), de fulles sèssils estretament lanceolades i de flors grogues.
  8. cua de guilla botànica
    1. Planta herbàcia de la família de les gramínies (Bromus mollis), d’espigues dretes i espiguetes pubescents, com les tiges, les fulles i els peduncles.
    2. Panís.
  9. cua de guineu botànica Herba anual de la família de les gramínies (Alopecurus myosuroides), de tija dreta, de fulles linears i d’espiga cilíndrica allargada.
  10. cua de rata botànica
    1. Herba perenne de la família de les gramínies (Phleum pratense), amb rizoma cespitós, tija prima i dreta i espiga cilíndrica.
    2. Pelosa.
  11. cua de rata ictiologia Peix de l’ordre dels macruriformes i de la família dels macrúrids (Hymenocephalus italicus), de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que fa uns 17 cm de llargada.
  12. cua d’ermini heràldica Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres blens o de cinc.
  13. cua d’oreneta botànica Sagitària.
  14. cua forcada entomologia Eruga dels lepidòpters notodòntids del gènere Dicranura.

■ cua

femení anatomia animal Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals anatomia animal Aleta caudal anatomia animal Conjunt de plomes rígides inserides al carpó indústria tèxtil Llana de la pitjor qualitat procedent de la cua de l’ovella amb la cua entre cames o entre les cames figuradament Sense haver aconseguit res del que hom es proposava escorregut cua de cavall anatomia animal Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medulla espinal ésser més curt que una cua de conill figuradament Tenir poca intelligència, ésser…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cua-rogenc
| cua-rogenca

■ cua-rogenc
| cua-rogenca

adjectiu Que té la cua rogenca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cua-roig
| cua-roja

■ cua-roig
| cua-roja

adjectiu Que té la cua roja masculí ictiologia Barb de muntanya femení ornitologia Cotxa cua-roja femení meteorologia Llampó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cua-rutllat
| cua-rutllada

■ cua-rutllat
| cua-rutllada

adjectiu Amb la cua encorbada cap amunt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuaample
| cuaampla

■ cuaample
| cuaampla

adjectiu Que té la cua ampla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuabarrat
| cuabarrada

■ cuabarrat
| cuabarrada

adjectiu Que té ratlles formant barres a la cua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuablanc
| cuablanca

■ cuablanc
| cuablanca

adjectiu Que té la cua blanca masculí ornitologia Merla de cua blanca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuacurt
| cuacurta

■ cuacurt
| cuacurta

adjectiu Que té la cua curta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuada

■ cuada

femení Fet de moure un animal la cua cap a l’un costat o cap a l’altre Cop donat amb la cua
Traducció