Es mostren 88951 resultats

■ cuesta

■ cuesta

femení geomorfologia Relleu tabular lleugerament inclinat i disimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cueta</title>

Partició sil·làbica: cu_e_ta
Etimologia: de cua o bé del ll. coda acta ‘cua moguda’, tenint en compte que li correspon en gascó de les Landes codeite 1a font: 1839, DLab.
    femení ornitologia
  1. Cuereta blanca.
  2. cueta de barraca Cotxa cua-roja.
  3. cueta de frare Cuereta blanca.
  4. cueta groga Moixó de la família dels motacíl·lids (Motacilla cinerea), semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja.
  5. cueta roja Cotxa cua-roja.

■ cueta

femení ornitologia Cuereta blanca cueta de barraca Cotxa cua-roja cueta de frare Cuereta blanca cueta groga Moixó de la família dels motacíllids Motacilla cinerea , semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja cueta roja Cotxa cua-roja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuetejar

■ cuetejar

verb intransitiu cuejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuetó

■ cuetó

masculí ornitologia Cuereta groga v cuereta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cúfic
| cúfica


<title type="display">cúfic</title>

    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’al-Kūfa (Iraq meridional).
    1. especialment Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els segles VII-X, de caràcters angulosos i rígids.
    2. Dit de les monedes que tenien inscripcions amb escriptura cúfica.

cúfic
| cúfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’al-Kūfa Iraq meridional especialment Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els segles VII-X, de caràcters angulosos i rígids Dit de les monedes que tenien inscripcions amb escriptura cúfica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugot

■ cugot

masculí botànica Frare cugot Sarriassa Rapa blava
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuguç

■ cuguç

masculí antigament Marit de la dona adúltera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugucia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cugucia</title>

Partició sil·làbica: cu_gu_ci_a
Etimologia: de cuguç 1a font: 962
    femení
  1. antigament Adulteri.
  2. història del dret A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
  3. història del dret A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.

■ cugucia

femení antigament Adulteri història del dret A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional història del dret A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuguçós

■ cuguçós

adjectiu antigament Dit del marit de la dona adúltera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugul1

■ cugul1

masculí botànica Gemma d’un bulb Escap florífer de les plantes bulboses Vegeu també cugul 2
Traducció