Es mostren 88939 resultats

■ cuguç

■ cuguç

masculí antigament Marit de la dona adúltera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugucia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cugucia</title>

Partició sil·làbica: cu_gu_ci_a
Etimologia: de cuguç 1a font: 962
    femení
  1. antigament Adulteri.
  2. història del dret A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
  3. història del dret A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.

■ cugucia

femení antigament Adulteri història del dret A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional història del dret A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuguçós

■ cuguçós

adjectiu antigament Dit del marit de la dona adúltera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugul1

■ cugul1

masculí botànica Gemma d’un bulb Escap florífer de les plantes bulboses Vegeu també cugul 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugul2

■ cugul2

masculí antigament ornitologia cucut Vegeu també cugul 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cugula</title>

Etimologia: de l’ant. cugul ‘cucut’ per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d’altres ocells perquè els hi covin 1a font: c. 1400
    femení botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Avena barbata), de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat.
  2. Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A. barbata, com A. fatua i A. sterilis.

■ cugula

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Avena barbata , de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A barbata , com A fatua i A sterilis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuïc

■ cuïc

masculí entomologia mosquit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cuidador
| cuidadora


<title type="display">cuidador</title>

Partició sil·làbica: cui_da_dor
    masculí i femení
  1. Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa; curador. Cuidador geriàtric. Cuidadora de malalts.
  2. Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic.

cuidador
| cuidadora

masculí i femení Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa curador Cuidador geriàtric Cuidadora de malalts Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuidar</title>

Partició sil·làbica: cui_dar
Etimologia: del ll. cogĭtare ‘pensar’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
  1. transitiu antigament Pensar, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó.
  2. transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú (alguna cosa). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.
    1. transitiu Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Cuidar malalts.
    2. pronominal Cuida’t, que tusses molt. Apa, noi, com et cuides!
    3. pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa. Qui es cuida de la propaganda? Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui.
    4. transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho!

■ cuidar

verb transitiu antigament Pensar, creure, presumir Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú alguna cosa He caigut i he cuidat rompre’m el cap transitiu Tenir cura d’algú o d’alguna cosa Cuidar malalts pronominal Cuida’t, que tusses molt Apa, noi, com et cuides pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa Qui es cuida de la propaganda Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuidat

■ cuidat

masculí antigament conjectura Més val cuidat de vell que saber d’home novell
Informació complementària
Traducció