Es mostren 88951 resultats

cugul2

Traducció

cugula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cugula</title>

Accessory
Etimologia: de l’ant. cugul ‘cucut’ per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d’altres ocells perquè els hi covin 1a font: c. 1400
Body
    femení botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Avena barbata), de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat.
  2. Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A. barbata, com A. fatua i A. sterilis.

cugula

cuïc

cuïc

cuidador
| cuidadora


<title type="display">cuidador</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cui_da_dor
Body
    masculí i femení
  1. Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa; curador. Cuidador geriàtric. Cuidadora de malalts.
  2. Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic.

cuidador
| cuidadora

cuidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuidar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cui_dar
Etimologia: del ll. cogĭtare ‘pensar’ 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu antigament Pensar, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó.
  2. transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú (alguna cosa). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.
    1. transitiu Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Cuidar malalts.
    2. pronominal Cuida’t, que tusses molt. Apa, noi, com et cuides!
    3. pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa. Qui es cuida de la propaganda? Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui.
    4. transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho!

cuidar

cuidat

cuidat

Informació complementària

cuina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuina</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cui_na
Etimologia: del ll. vg. td. cocīna, ll. vg. coquīna, íd., der. de coquus ‘cuiner’ i substitut del ll. cl. culīna, base de cultismes com culinari; a través del cat. ant. coïna 1a font: 1274
Body
    femení
  1. arquitectura
    1. Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
    2. per extensió Qualsevol aparell calorífic per a coure el menjar. Cuina elèctrica, de petroli, de gas.
    3. cuina americana Part d’una habitació parcialment equipada per a cuinar.
    4. cuina econòmica Cuina de ferro per a aprofitar més bé la calor que sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos fogons o més.
  2. El fet de cuinar.
  3. gastronomia
    1. Art de preparar els aliments segons tradició o segons noves combinacions.
    2. cuina hospitalària Dietètica hospitalària.
    3. cuina militar Dietètica militar.
  4. indústria tèxtil Departament de les fàbriques d’estampar on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les al bany maria.
  5. casa cuina (o simplement cuina) Habitatge elemental construït al fons d’un cos o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis.
  6. cuina de colar per analogia Habitació on hom fa la bugada.

cuina

cuinada

cuinada

cuinar

cuinar

cuinat

cuinat