Es mostren 88951 resultats
■
cugula
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cugula</title>
Accessory
Etimologia: de l’ant. cugul ‘cucut’ per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d’altres ocells perquè els hi covin 1a font: c. 1400
Body
-
femení
botànica
- Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Avena barbata), de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat.
- Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A. barbata, com A. fatua i A. sterilis.
■
cugula
femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Avena barbata , de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A barbata , com A fatua i A sterilis
■
cuïc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuïc</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cu_ïc
Etimologia: d’origen onomatopeic, de la bonior i la picada de l’insecte 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: d’origen onomatopeic, de la bonior i la picada de l’insecte 1a font: 1839, DLab.
Body
■
cuïc
masculí entomologia mosquit
cuidador
| cuidadora
<title type="display">cuidador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_da_dor
Body
-
masculí i femení
- Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa; curador. Cuidador geriàtric. Cuidadora de malalts.
- Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic.
cuidador
| cuidadora
masculí i femení Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa curador Cuidador geriàtric Cuidadora de malalts Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic
■
cuidar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuidar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_dar
Etimologia: del ll. cogĭtare ‘pensar’ 1a font: c. 1200, Hom.
Etimologia: del ll. cogĭtare ‘pensar’ 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
verb
- transitiu antigament Pensar, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó.
- transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú (alguna cosa). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.
-
- transitiu Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Cuidar malalts.
- pronominal Cuida’t, que tusses molt. Apa, noi, com et cuides!
- pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa. Qui es cuida de la propaganda? Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui.
- transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho!
■
cuidar
verb transitiu antigament Pensar, creure, presumir Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó transitiu especialment Estar a punt d’ocórrer a algú alguna cosa He caigut i he cuidat rompre’m el cap transitiu Tenir cura d’algú o d’alguna cosa Cuidar malalts pronominal Cuida’t, que tusses molt Apa, noi, com et cuides pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa Qui es cuida de la propaganda Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui transitiu per extensió Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho
■
cuidat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuidat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_dat
Etimologia: de cuidar
Etimologia: de cuidar
Body
■
cuidat
masculí antigament conjectura Més val cuidat de vell que saber d’home novell
■
cuina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuina</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_na
Etimologia: del ll. vg. td. cocīna, ll. vg. coquīna, íd., der. de coquus ‘cuiner’ i substitut del ll. cl. culīna, base de cultismes com culinari; a través del cat. ant. coïna 1a font: 1274
Etimologia: del ll. vg. td. cocīna, ll. vg. coquīna, íd., der. de coquus ‘cuiner’ i substitut del ll. cl. culīna, base de cultismes com culinari; a través del cat. ant. coïna 1a font: 1274
Body
-
femení
-
arquitectura
- Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
- per extensió Qualsevol aparell calorífic per a coure el menjar. Cuina elèctrica, de petroli, de gas.
- cuina americana Part d’una habitació parcialment equipada per a cuinar.
- cuina econòmica Cuina de ferro per a aprofitar més bé la calor que sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos fogons o més.
- El fet de cuinar.
-
gastronomia
- Art de preparar els aliments segons tradició o segons noves combinacions.
- cuina hospitalària Dietètica hospitalària.
- cuina militar Dietètica militar.
- indústria tèxtil Departament de les fàbriques d’estampar on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les al bany maria.
- casa cuina (o simplement cuina) Habitatge elemental construït al fons d’un cos o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis.
- cuina de colar per analogia Habitació on hom fa la bugada.
■
cuina
femení arquitectura Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar per extensió Qualsevol aparell calorífic per a coure el menjar Cuina elèctrica, de petroli, de gas cuina americana Part d’una habitació parcialment equipada per a cuinar cuina econòmica Cuina de ferro per a aprofitar més bé la calor que sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos fogons o més El fet de cuinar gastronomia Art de preparar els aliments segons tradició o segons noves combinacions cuina hospitalària Dietètica hospitalària cuina militar Dietètica militar indústria tèxtil Departament de les fàbriques d’estampar on hom…
■
cuinada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuinada</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_na_da
Etimologia: de cuinar
Etimologia: de cuinar
Body
femení cuinat. Una cuinada de faves.
■
cuinada
femení cuinat Una cuinada de faves
■
cuinar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuinar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_nar
Etimologia: del ll. vg. td. cocinare, íd. (v. cuina) 1a font: s. XIV, Torcimany
Etimologia: del ll. vg. td. cocinare, íd. (v. cuina) 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
-
verb
transitiu
- Coure i preparar menjar. He cuinat un fricandó d’allò més bo.
- usat absolutament Saber cuinar.
■
cuinar
verb transitiu Coure i preparar menjar He cuinat un fricandó d’allò més bo usat absolutament Saber cuinar
■
cuinat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuinat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cui_nat
Etimologia: de cuinar 1a font: s. XIV, Consolat
Etimologia: de cuinar 1a font: s. XIV, Consolat
Body
-
masculí
- Guisat, especialment de llegums i de verdura.
-
fer un mal cuinat
figuradament
- Jugar una mala partida a algú.
- Cometre un gros disbarat.
■
cuinat
masculí Guisat, especialment de llegums i de verdura fer un mal cuinat figuradament Jugar una mala partida a algú Cometre un gros disbarat