Es mostren 88951 resultats

■ culada

■ culada

femení Cop de cul Cop que hom es dona al cul nàutica Acció de cular l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cular</title>

Homòfon: colar, culà
Etimologia: de cul 1a font: c. 1865
    verb
  1. transitiu Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles.
  2. intransitiu nàutica
    1. Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa.
    2. Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua.

■ cular

verb transitiu Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles intransitiu nàutica Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culassa

■ culassa

femení indústria surera Part d’una panna de suro que a l’arbre era la més acostada a terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culata</title>

Etimologia: de l’it. culatta, íd., der. de culo amb el sufix dimin. -atto, -atta 1a font: 1627
    femení
  1. Part posterior de certs objectes.
  2. armament
    1. Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
    2. En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la.
  3. anatomia animal
    1. Anca d’un animal; gropa.
    2. tall de la culata alimentació, indústries alimentàries Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella.
  4. construcció naval
    1. Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten.
    2. Punta del botaló que va ferma damunt la proa.
  5. electrotècnia Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d’un electroimant o d’un transformador o bé els pols d’una màquina elèctrica.
  6. motors Peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.

■ culata

femení Part posterior de certs objectes armament Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la anatomia animal Anca d’un animal gropa tall de la culata alimentació, indústries alimentàries Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella construcció naval Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten Punta del botaló que va ferma damunt la proa electrotècnia Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culatada

■ culatada

femení Cop de culata Retrocés d’una arma de foc en disparar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culatxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culatxo</title>

Etimologia: der. de cul, amb el sufix augmentatiu i pejoratiu -atxo, del ll. -aceus, -acea, base també de l’augmentatiu -às, -assa i de l’it. -accio (cf. populatxo) 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Drap que hom posava a les criatures de pit sota el bolquer.
  2. indústria tèxtil Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó.

■ culatxo

masculí Drap que hom posava a les criatures de pit sota el bolquer indústria tèxtil Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culblanc

■ culblanc

masculí botànica Farinera ornitologia Oreneta cuablanca culblanc de ribera ornitologia Oreneta de ribera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culcosit

■ culcosit

masculí Sargit, apedaçat, mal fet en què la roba ha restat arrugada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culdellàntia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culdellàntia</title>

Partició sil·làbica: cul_de_llàn_ti_a
Etimologia: de cul i llàntia
masculí art, arts gràfiques i oficis manuals Figura ornamental, generalment triangular, que usen els impressors, els gravadors, els ebenistes i altres menestrals per a cloure un final de capítol, un baix de plafó, etc.

■ culdellàntia

masculí art , arts gràfiques i oficis manuals Figura ornamental, generalment triangular, que usen els impressors, els gravadors, els ebenistes i altres menestrals per a cloure un final de capítol, un baix de plafó, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culejar

■ culejar

verb intransitiu Remenar el cul Fer ziga-zagues la part del darrere d’un cotxe per manca d’estabilitat o per excés de velocitat
Informació complementària
Traducció