Es mostren 88940 resultats

afabilitat

afabilitat

afable

afable

afablement

afablement

afabulació

afabulació

afàcia

afàcia

afaenar-se

afaenar-se

afaenat
| afaenada

afaenat
| afaenada

afàgia

afàgia

afaiçonament

afaiçonament

Informació complementària

afaiçonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afaiçonar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_fai_ço_nar
Etimologia: de faiçó
Body
    verb transitiu
  1. Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar l’aram.
  2. Fer (un objecte) donant una certa forma a una matèria. Afaiçonar un càntir.
  3. figuradament Fer l’explicació o la descripció (d’una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte. Ha afaiçonat la història del seu cas de manera que no li poguessin negar l’ajut.

afaiçonar