Es mostren 88951 resultats

■ curació

■ curació

femení Cura, tractament d’una malaltia Guarició alimentació, indústries alimentàries Operació de curar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curador
| curadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curador</title>

Etimologia: del ll. curator, -ōris ‘el qui té cura jurídicament’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa. El curador d’aquella edició.
    2. dret Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.
  2. Guaridor.

■ curador
| curadora

masculí i femení Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa El curador d’aquella edició dret Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs Guaridor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curadoria

■ curadoria

femení dret Càrrec de curador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

curaixita

curaixita

adjectiu i masculí i femení història Quraixita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curanderisme

■ curanderisme

masculí Pràctica del curandero
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curandero
| curandera

■ curandero
| curandera

masculí i femení Persona que exerceix de metge sense ésser-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curar</title>

Etimologia: del ll. curare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir cura d’alguna cosa. Curar un escriptor el seu estil.
    2. especialment Assistir un malalt, tractar una malaltia, un mal. Curar una nafra.
    3. especialment Curar les ànimes.
    1. transitiu Guarir. Aquest remei l’ha curat.
    2. pronominal Guarir-se. Aviat et curaràs.
  3. transitiu Pensar, proposar-se, de fer alguna cosa. No curo pas de respondre-li.
    1. intransitiu Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Cura poc de tu.
    2. pronominal No em vull curar més de res.
  5. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre (la carn o el peix) a una tècnica de conservació que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o altres additius i posteriorment a assecar-los, a fi que adquireixin unes propietats organolèptiques determinades.

■ curar

verb transitiu Tenir cura d’alguna cosa Curar un escriptor el seu estil especialment Assistir un malalt, tractar una malaltia, un mal Curar una nafra especialment Curar les ànimes transitiu Guarir Aquest remei l’ha curat pronominal Guarir-se Aviat et curaràs transitiu Pensar, proposar-se, de fer alguna cosa No curo pas de respondre-li intransitiu Tenir cura, ocupar-se, fer cas Cura poc de tu pronominal No em vull curar més de res transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre la carn o el peix a una tècnica de conservació que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o altres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curare

■ curare

masculí toxicologia Extret preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos , d’acció paralitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

curarina

curarina

femení C 40 H 44 N 4 O ++ farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide del curare, emprat en cirurgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curat1

■ curat1

masculí Sacerdot encarregat d’una parròquia Confessar-se una vegada l’any amb el propi curat Càrrec de curat Vegeu també curat 2
Informació complementària
Traducció