Es mostren 88940 resultats

■ curi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curi</title>

Etimologia: de l’angl. curium, inspirat en el nom dels físics Pierre i Marie Curie, denominació donada el 1944 a l’element pel seu descobridor i identificador, el nord-americà Theodor Glenn Seaborg
masculí [símbol Cm] química Element transurànid no present en la natura que pertany a la sèrie dels actínids, de nombre atòmic 96.

■ curi

masculí símbol Cm química Element transurànid no present en la natura que pertany a la sèrie dels actínids, de nombre atòmic 96
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cúria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cúria</title>

Partició sil·làbica: cú_ri_a
Etimologia: del ll. cūrĭa ‘local del senat i altres assemblees romanes’ 1a font: 1650
    femení
  1. història
    1. Divisió de la primitiva ciutat de Roma.
    2. Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes.
  2. A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses.
  3. catolicisme
    1. Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
    2. cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials.
    3. cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica.
    1. Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc., en l’administració de justícia.
    2. cúria règia història Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
  5. cúria de mar història Consolat de mar.

■ cúria

femení història Divisió de la primitiva ciutat de Roma Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses catolicisme Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc, en l’administració de justícia cúria…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curial</title>

Partició sil·làbica: cu_ri_al
Etimologia: del ll. curiālis, íd. 1a font: c. 1380, Pere III
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana.
  2. adjectiu antigament Cortès.
  3. masculí i femení Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia.
  4. masculí història Al Baix Imperi, decurió.

■ curial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana adjectiu antigament Cortès masculí i femení Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia masculí història Al Baix Imperi, decurió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curialesc
| curialesca

■ curialesc
| curialesca

adjectiu Propi dels curials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curialitat

■ curialitat

femení antigament Cortesia, urbanitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curialment

■ curialment

adverbi antigament Amb curialitat, cortesament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curibell

■ curibell

masculí botànica Colitx
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curie

■ curie

masculí símbol Ci metrologia Unitat d’activitat nuclear o radioactiva equivalent a 3,7×10 1 0 Bq
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curió

■ curió

masculí història Cadascun dels caps polítics i religiosos de les trenta cúries de l’antiga Roma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curiós
| curiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curiós</title>

Partició sil·làbica: cu_ri_ós
Etimologia: del ll. curiosus, -a, -um ‘que té cura, interès; curós’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Que s’interessa a veure, a conèixer, especialment que cerca de saber allò que no li hauria d’importar. Tenim uns veïns molt curiosos.
  2. Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós.
  3. Net, polit.

■ curiós
| curiosa

adjectiu Que s’interessa a veure, a conèixer, especialment que cerca de saber allò que no li hauria d’importar Tenim uns veïns molt curiosos Interessant de veure, de conèixer Un espectacle curiós Net, polit
Informació complementària
Traducció