Es mostren 88951 resultats

■ curenya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curenya</title>

Etimologia: del cast. cureña, íd., d’origen incert, possiblement del ll. colŭmna amb influx de cuero, pel fet que les curenyes de ballesta anaven folrades de cuir 1a font: 1803, DEst.
femení armament Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl i, així, poder-la moure amb facilitat.

■ curenya

femení armament Carro sobre el qual és collocada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl i, així, poder-la moure amb facilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

curenyat

curenyat

adjectiu heràldica Dit d’un canó amb la curenya d’un esmalt diferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cureta

■ cureta

femení oficis manuals Eina per a netejar les cardes cirurgia Instrument en forma de cullera de vores tallants i acabat en mànec, que hom utilitza per a raspar una cavitat anatòmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

curetatge

curetatge

masculí cirurgia Acció de raspar amb la cureta
Gran Diccionari de la llengua catalana

curetes

curetes

masculí plural mitologia Divinitats menors d’origen cretenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curi</title>

Etimologia: de l’angl. curium, inspirat en el nom dels físics Pierre i Marie Curie, denominació donada el 1944 a l’element pel seu descobridor i identificador, el nord-americà Theodor Glenn Seaborg
masculí [símbol Cm] química Element transurànid no present en la natura que pertany a la sèrie dels actínids, de nombre atòmic 96.

■ curi

masculí símbol Cm química Element transurànid no present en la natura que pertany a la sèrie dels actínids, de nombre atòmic 96
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cúria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cúria</title>

Partició sil·làbica: cú_ri_a
Etimologia: del ll. cūrĭa ‘local del senat i altres assemblees romanes’ 1a font: 1650
    femení
  1. història
    1. Divisió de la primitiva ciutat de Roma.
    2. Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes.
  2. A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses.
  3. catolicisme
    1. Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
    2. cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials.
    3. cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica.
    1. Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc., en l’administració de justícia.
    2. cúria règia història Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
  5. cúria de mar història Consolat de mar.

■ cúria

femení història Divisió de la primitiva ciutat de Roma Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses catolicisme Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc, en l’administració de justícia cúria…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curial</title>

Partició sil·làbica: cu_ri_al
Etimologia: del ll. curiālis, íd. 1a font: c. 1380, Pere III
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana.
  2. adjectiu antigament Cortès.
  3. masculí i femení Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia.
  4. masculí història Al Baix Imperi, decurió.

■ curial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana adjectiu antigament Cortès masculí i femení Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia masculí història Al Baix Imperi, decurió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curialesc
| curialesca

■ curialesc
| curialesca

adjectiu Propi dels curials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curialitat

■ curialitat

femení antigament Cortesia, urbanitat
Traducció