Es mostren 88939 resultats

■ damasquinatge

■ damasquinatge

masculí art Treball decoratiu d’artesania consistent en la incrustació de metalls normalment preciosos sobre objectes de metall de no tant valor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damassè

■ damassè

masculí plural damassès Teixit de domàs fet amb seda negra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

damer


<title type="display">damer</title>

Etimologia: de dama1
masculí entomologia Nom comú de les diverses espècies d’insectes lepidòpters del gènere Melitaea, de la família dels nimfàlids, caracteritzats pel color de les ales, burelles amb taques més fosques disposades com un escaquer.

damer

masculí entomologia Nom comú de les diverses espècies d’insectes lepidòpters del gènere Melitaea , de la família dels nimfàlids, caracteritzats pel color de les ales, burelles amb taques més fosques disposades com un escaquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

damianista

damianista

femení antigament catolicisme Clarissa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damisel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">damisel·la</title>

Etimologia: del fr. ant. dameisele (act. demoiselle), íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. Senyoreta.
  2. entomologia
    1. Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma, de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent.
    2. Espiadimonis.

■ damisel·la

femení Senyoreta entomologia Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma , de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent Espiadimonis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dammar


<title type="display">dammar</title>

Etimologia: de l’angl. dammar, íd., i aquest, del malai damar ‘resina’
femení química Resina natural formada per diversos terpens, emprada en la fabricació de laques i vernissos.

dammar

femení química Resina natural formada per diversos terpens, emprada en la fabricació de laques i vernissos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnable

■ damnable

adjectiu religió Que mereix d’ésser damnat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnablement

■ damnablement

adverbi D’una manera damnable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnació

■ damnació

femení religió Condemnació a les penes eternes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">damnar</title>

Etimologia: del ll. damnare ‘condemnar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. religió
    1. transitiu Condemnar a les penes eternes. Déu damnarà els rèprobes.
    2. pronominal Es va damnar pels seus greus pecats.
    3. fer damnar Fer caure (algú) en damnació, en pecat mortal. Faria damnar un sant.
  2. transitiu antigament dret Anul·lar, donar per nul (un contracte, una clàusula, etc.).

■ damnar

verb religió transitiu Condemnar a les penes eternes Déu damnarà els rèprobes pronominal Es va damnar pels seus greus pecats fer damnar Fer caure algú en damnació, en pecat mortal Faria damnar un sant transitiu antigament dret Anullar, donar per nul un contracte, una clàusula, etc
Informació complementària
Traducció