Es mostren 88940 resultats

■ data


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">data</title>

Compareu: dada
Etimologia: del b. ll. data, participi fem. de dare ‘donar’, d’expressions com epistula o charta data die... ‘epístola o carta donada el dia...’, posades al final d’un escrit 1a font: s. XIV
    femení
  1. Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se. Una carta sense data. Una carta amb data divuit d’agost. Ja heu fixat la data del casament?
  2. dret En un escrit, moneda, etc., inscripció del temps (i sovint del lloc) en què ha estat fet o executat.

■ data

femení Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se Una carta sense data Una carta amb data divuit d’agost Ja heu fixat la data del casament dret En un escrit, moneda, etc, inscripció del temps i sovint del lloc en què ha estat fet o executat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">datació</title>

Partició sil·làbica: da_ta_ci_ó
Etimologia: de datar
    femení
    1. Acció de datar;
    2. l’efecte.
  2. Fórmula al final (o al començament) del text d’un document en la qual consta la data.
  3. física Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues. La datació pel mètode del carboni 14.

■ datació

femení Acció de datar l’efecte Fórmula al final o al començament del text d’un document en la qual consta la data física Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues La datació pel mètode del carboni 14
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datador
| datadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">datador</title>

Etimologia: de datar
  1. adjectiu i masculí i femení Que marca dates.
  2. masculí màquines i instruments d’oficina Instrument que porta diverses cintes sense fi de cautxú que tenen gravats en relleu els signes dels dies i dels mesos i que poden girar independentment a fi de poder compondre qualsevol data.

■ datador
| datadora

adjectiu i masculí i femení Que marca dates masculí màquines i instruments d’oficina Instrument que porta diverses cintes sense fi de cautxú que tenen gravats en relleu els signes dels dies i dels mesos i que poden girar independentment a fi de poder compondre qualsevol data
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

datàfon

datàfon

masculí telecomunicacions Aparell per a la transmissió de dades per via telefònica, especialment les relatives a pagaments amb targeta de crèdit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">datar</title>

Etimologia: de data 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Inscriure la data. Datar un document.
  2. transitiu cronologia Determinar la data o el temps en què ha estat feta una cosa o s’ha esdevingut una acció. Ningú no ha pogut datar aquestes peces.
  3. intransitiu
    1. Existir des d’una certa data. El contracte datava des de l’altre any.
    2. a datar de Des d’un dia determinat.

■ datar

verb transitiu Inscriure la data Datar un document transitiu cronologia Determinar la data o el temps en què ha estat feta una cosa o s’ha esdevingut una acció Ningú no ha pogut datar aquestes peces intransitiu Existir des d’una certa data El contracte datava des de l’altre any a datar de Des d’un dia determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datari

■ datari

masculí catolicisme A la cúria romana, prelat que presidia l’ofici de la dataria història Llibre on eren consignats els fets d’una comunitat, d’una vila, etc, per l’ordre de llurs dates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dataria

■ dataria

femení catolicisme Antic tribunal de la cúria romana que atorgava dispenses canòniques i beneficis menors no consistorials Càrrec de datari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dàtil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dàtil</title>

Etimologia: del ll. dacty̆lus, íd., per via semiculta, i aquest del gr. dáktylos ‘dit’ i també ‘dàtil’, per semblança de forma 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica Fruit en baia de la palmera de dàtils, de forma el·lipsoidal, carn blanquinosa comestible i endocarpi dur, cilíndric, amb un solc longitudinal.
  2. dàtil de mar zoologia Mol·lusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids (Lithodomus lithofagus), de closca allargada, de color marronós i amb les línies de creixement molt marcades.

■ dàtil

masculí botànica Fruit en baia de la palmera de dàtils, de forma ellipsoidal, carn blanquinosa comestible i endocarpi dur, cilíndric, amb un solc longitudinal dàtil de mar zoologia Mollusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids Lithodomus lithofagus , de closca allargada, de color marronós i amb les línies de creixement molt marcades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datiler
| datilera

■ datiler
| datilera

adjectiu Relatiu o pertanyent als dàtils Comerç datiler botànica adjectiu Dit de la palmera que fa dàtils femení Palmera de dàtils masculí Palmera de dàtils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ datisme

■ datisme

masculí Manera de parlar acumulant els sinònims
Traducció