Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ decàleg

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decàleg</title>

Etimologia: del ll. decalŏgus, i aquest, del gr. dekálogos, íd.

masculí

religió Els deu manaments de la llei mosaica.
per extensió Conjunt de regles o preceptes bàsics d’una professió, d’una activitat, etc. Aquest receptari inclou el decàleg del bon cuiner.

■ decàleg

masculí religió Els deu manaments de la llei mosaica per extensió Conjunt de regles o preceptes bàsics d’una professió, d’una activitat, etc Aquest receptari inclou el decàleg del bon cuiner

decalescència

<title type="display">decalescència</title>

Partició sil·làbica: de_ca_les_cèn_ci_a

femení metal·lúrgia Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític.

decalescència

femení metallúrgia Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític

■ decalina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalina</title>

femení química orgànica Nom registrat del decahidronaftalè.

■ decalina

femení química orgànica Nom registrat del decahidronaftalè

■ decalvació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvació</title>

Partició sil·làbica: de_cal_va_ci_ó
Etimologia: del ll. decalvatio, -ōnis, íd.

femení Acció de decalvar.

■ decalvació

femení Acció de decalvar

■ decalvant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvant</title>

Etimologia: de decalvar

adjectiu Que té la propietat de fer caure els cabells.

■ decalvant

adjectiu Que té la propietat de fer caure els cabells

■ decalvar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvar</title>

Etimologia: del ll. decalvare, íd.

verb transitiu Extirpar els cabells.

■ decalvar

verb transitiu Extirpar els cabells

■ decàmer

| decàmera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decàmer</title>

Etimologia: de deca- i -mer

adjectiu Que té deu parts o divisions o que té les parts disposades en desenes.

■ decàmer

| decàmera

adjectiu Que té deu parts o divisions o que té les parts disposades en desenes

■ decampament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decampament</title>

Etimologia: de decampar

masculí ciències militars Acció de decampar.

■ decampament

masculí ciències militars Acció de decampar

■ decampar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decampar</title>

Etimologia: del fr. décamper, íd.

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit.

■ decampar

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit

■ decandiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandiment</title>

Etimologia: de decandir-se 1a font: s. XX, Ruyra

masculí Estat de qui està decandit.

■ decandiment

masculí Estat de qui està decandit