Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

decalescència

<title type="display">decalescència</title>

Partició sil·làbica: de_ca_les_cèn_ci_a

femení metal·lúrgia Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític.

decalescència

femení metallúrgia Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític

■ decalina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalina</title>

femení química orgànica Nom registrat del decahidronaftalè.

■ decalina

femení química orgànica Nom registrat del decahidronaftalè

■ decalvació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvació</title>

Partició sil·làbica: de_cal_va_ci_ó
Etimologia: del ll. decalvatio, -ōnis, íd.

femení Acció de decalvar.

■ decalvació

femení Acció de decalvar

■ decalvant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvant</title>

Etimologia: de decalvar

adjectiu Que té la propietat de fer caure els cabells.

■ decalvant

adjectiu Que té la propietat de fer caure els cabells

■ decalvar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalvar</title>

Etimologia: del ll. decalvare, íd.

verb transitiu Extirpar els cabells.

■ decalvar

verb transitiu Extirpar els cabells

■ decàmer

| decàmera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decàmer</title>

Etimologia: de deca- i -mer

adjectiu Que té deu parts o divisions o que té les parts disposades en desenes.

■ decàmer

| decàmera

adjectiu Que té deu parts o divisions o que té les parts disposades en desenes

■ decampament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decampament</title>

Etimologia: de decampar

masculí ciències militars Acció de decampar.

■ decampament

masculí ciències militars Acció de decampar

■ decampar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decampar</title>

Etimologia: del fr. décamper, íd.

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit.

■ decampar

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit

■ decandiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandiment</title>

Etimologia: de decandir-se 1a font: s. XX, Ruyra

masculí Estat de qui està decandit.

■ decandiment

masculí Estat de qui està decandit

■ decandir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandir</title>

Etimologia: probablement del ll. candēre‘tornar-se pàl·lid, migrar-se’ 1a font: s. XX, Oller

verb

1. transitiu Fer perdre la força, la vigoria. Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme.
2. pronominal Anar perdent la força, la vigoria.
intransitiu Perdre la força, la vigoria. La conversa va anar decandint.

■ decandir

verb transitiu Fer perdre la força, la vigoria Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme pronominal Anar perdent la força, la vigoria intransitiu Perdre la força, la vigoria La conversa va anar decandint