Es mostren 88951 resultats

■ decantament

■ decantament

masculí Acció de decantar o de decantar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: der. del radical del ll. cantus (v. cantal1) 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu
    1. Inclinar cap a un costat.
    2. especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient.
  2. transitiu
    1. Inclinar lleugerament un atuell. No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi.
    2. per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret.
    1. transitiu Separar a un costat.
    2. transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu.
    3. pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa.
  4. figuradament
    1. transitiu Inclinar, fer tendir.
    2. pronominal Cap a quin partit us decanteu?



    5. Vegeu també:
    decantar2

■ decantar1

verb transitiu Inclinar cap a un costat especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient transitiu Inclinar lleugerament un atuell No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret transitiu Separar a un costat transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa figuradament transitiu Inclinar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantar2

■ decantar2

verb transitiu antigament Cantar collectivament Lloar en alt grau ponderar Vegeu també decantar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapador
| decapadora

■ decapador
| decapadora

masculí i femení metallúrgia Persona que decapa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapant

■ decapant

adjectiu i masculí metallúrgia Dit del cos que, per les seves propietats físiques o químiques, és utilitzat per a decapar la superfície d’un metall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decapar</title>

Etimologia: del fr. décaper, íd., der. de capé ‘capa’
    verb transitiu
  1. Treure la capa d’impureses (d’una superfície).
  2. metal·lúrgia Treure la capa d’impureses formada sobre superfícies metàl·liques per deixar-les químicament netes.

■ decapar

verb transitiu Treure la capa d’impureses d’una superfície metallúrgia Treure la capa d’impureses formada sobre superfícies metàlliques per deixar-les químicament netes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapatge

■ decapatge

masculí Acció de decapar l’efecte metallúrgia Operació de decapar cosmètica Píling
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decapitació</title>

Partició sil·làbica: de_ca_pi_ta_ci_ó
Etimologia: de decapitar
    femení
  1. Acció de decapitar.
  2. dret penal Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat.
  3. geomorfologia Fenomen pel qual un riu captura o assimila la capçalera o part alta de la conca d’un altre riu veí.
  4. pedologia Denudació.

■ decapitació

femení Acció de decapitar dret penal Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat geomorfologia Fenomen pel qual un riu captura o assimila la capçalera o part alta de la conca d’un altre riu veí pedologia Denudació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapitar

■ decapitar

verb transitiu Llevar el cap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decàpodes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decàpodes</title>

Etimologia: de deca- i -pode
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de crustacis malacostracis que presenten cinc parells de potes locomotores a l’abdomen i que comprèn els vulgarment anomenats crancs de mar.
  2. plural Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, que comprèn els calamars i les sípies.
  3. singular Crustaci o cefalòpode de l’ordre dels decàpodes.

■ decàpodes

masculí zoologia plural Ordre de crustacis malacostracis que presenten cinc parells de potes locomotores a l’abdomen i que comprèn els vulgarment anomenats crancs de mar plural Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, que comprèn els calamars i les sípies singular Crustaci o cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
Traducció