Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ decrepitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decrepitar</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. decrepĭtus, -a, -um ‘decrèpit’,

verb intransitiu química Espetegar els cristalls de moltes sals en escalfar-se.

■ decrepitar

verb intransitiu química Espetegar els cristalls de moltes sals en escalfar-se

■ decrepitud

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decrepitud</title>

Etimologia: de decrèpit 1a font: s. XV, Ausiàs

femení Estat de qui està decrèpit.

■ decrescendo*

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">decrescendo</title>

Pronúncia: dekɾeʃéndo
Etimologia: mot it., ‘decreixent’

masculí música Mot que indica la disminució de la intensitat del so en la interpretació d’una composició musical.

■ decrescendo*

masculí música Mot que indica la disminució de la intensitat del so en la interpretació d’una composició musical

■ decret

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decret</title>

Etimologia: del ll. decrētum, íd. 1a font: s. XIV, Llull

masculí

dret polític
1. [sigla D] Resolució del poder executiu de caràcter general.
2. decret llei [sigla DL] Disposició amb força de llei dictada pel govern, generalment per raons d’urgència.
figuradament Els decrets de la providència.
dret canònic Decisió de l’autoritat eclesiàstica d’àmbit general.
dret romà
1. Decisió o sentència que dictava l’emperador resolent un plet sense subjectar-se a les regles del procediment ordinari.
2. Manament que feia un magistrat preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.

masculí dret polític sigla D Resolució del poder executiu de caràcter general decret llei sigla DL Disposició amb força de llei dictada pel govern, generalment per raons d’urgència figuradament Els decrets de la providència dret canònic Decisió de l’autoritat eclesiàstica d’àmbit general dret romà Decisió o sentència que dictava l’emperador resolent un plet sense subjectar-se a les regles del procediment ordinari Manament que feia un magistrat preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic

■ decretació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretació</title>

Partició sil·làbica: de_cre_ta_ci_ó
Etimologia: de decretar 1a font: 1471

femení Acció de decretar.

■ decretació

femení Acció de decretar

■ decretal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretal</title>

Etimologia: del ll. decretalis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I

adjectiu
1. Que pertany a un decret.
2. Que conté un decret.
lletra decretal (o simplement decretal>f) dret canònic Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
femení plural dret canònic Llibre en què són recopilades les lletres decretals.

■ decretal

adjectiu Que pertany a un decret Que conté un decret lletra decretal o simplement decretal >f dret canònic Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós femení plural dret canònic Llibre en què són recopilades les lletres decretals