Es mostren 88951 resultats

■ decreixent

■ decreixent

adjectiu Que decreix Progressió decreixent botànica Dit de les fulles que són més petites com més amunt és llur punt d’inserció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decréixer

■ decréixer

verb intransitiu Disminuir gradualment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrement

■ decrement

masculí matemàtiques i física Increment negatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decrèmetre

decrèmetre

masculí radiotècnia Aparell emprat per a mesurar el decrement d’un tren d’ones electromagnètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrèpit
| decrèpita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decrèpit</title>

Etimologia: del ll. decrepĭtus, -a, -um, íd., der. de crepĭtus ‘espetec’ (crepĭtus ventris ‘pet’), i aquest, de crepare ‘espetegar, esclatar’; probablement, decrepĭtus (amb el prefix negatiu de-), en ll. popular, s’aplicava brutalment als vells ‘que ja no s’aguanten els pets’ 1a font: c. 1500, Cauliach
adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.

■ decrèpit
| decrèpita

adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrepitació

■ decrepitació

femení química Acció de decrepitar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrepitar

■ decrepitar

verb intransitiu química Espetegar els cristalls de moltes sals en escalfar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrepitud

■ decrepitud

femení Estat de qui està decrèpit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrescendo*

■ decrescendo*

masculí música Mot que indica la disminució de la intensitat del so en la interpretació d’una composició musical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decret</title>

Etimologia: del ll. decrētum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret polític
    1. [sigla D] Resolució del poder executiu de caràcter general.
    2. decret llei [sigla DL] Disposició amb força de llei dictada pel govern, generalment per raons d’urgència.
  2. figuradament Els decrets de la providència.
  3. dret canònic Decisió de l’autoritat eclesiàstica d’àmbit general.
  4. dret romà
    1. Decisió o sentència que dictava l’emperador resolent un plet sense subjectar-se a les regles del procediment ordinari.
    2. Manament que feia un magistrat preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.

■ decret

masculí dret polític sigla D Resolució del poder executiu de caràcter general decret llei sigla DL Disposició amb força de llei dictada pel govern, generalment per raons d’urgència figuradament Els decrets de la providència dret canònic Decisió de l’autoritat eclesiàstica d’àmbit general dret romà Decisió o sentència que dictava l’emperador resolent un plet sense subjectar-se a les regles del procediment ordinari Manament que feia un magistrat preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic
Informació complementària
Traducció