Es mostren 88940 resultats

afectadament

afectadament

Informació complementària

afectament

afectament

afectar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afectar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. affectare, íd., freqüentatiu del ll. afficĕre ‘proveir, satisfer’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Produir una impressió en l’ànima (d’algú). Aquella desgràcia el va afectar molt.
    2. pronominal Impressionar-se. Quan hem sabut això que ha passat ens hem afectat molt.
  1. transitiu
    1. Produir alguna cosa una alteració, un canvi, un efecte, qualsevol (en una altra). El canvi d’horaris no m’afecta gens. Aquesta oració és afectada per la conjunció.
    2. Aplicar una cosa (a una altra) sobre la qual fa cert efecte. Una quantitat afectada del signe més (+). Afectar la u d’una dièresi.
    3. dret civil Subjectar un bé al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic. Aquesta casa és afectada d’una hipoteca.
  2. pronominal Afeccionar-se.
  3. transitiu
    1. Destinar (una cosa) a un ús determinat. Afectar un terreny a l’agricultura.
    2. dret administratiu Destinar un bé determinat a un ús o a un servei públics, que esdevé així un bé de domini públic.
  4. transitiu Annexar. Afectar un municipi a un altre.
  5. transitiu Fingir, ostentar, algú (una qualitat, una actitud, una virtut, un estat d’ànim, etc.), que no té. Afectar alegria, interès, indiferència.
  6. transitiu Prendre (una forma, un aspecte). L’edifici afecta la forma d’una estrella.

afectar

afectat
| afectada

afectat
| afectada

afecte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afecte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: efecte
Etimologia: del ll. affectus, -us, íd., der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. Qualsevol sentiment que commou l’ànima (ira, compassió, odi, amor).
  2. especialment Amor no sexual per una persona. Sentir molt d’afecte pels amics.
  3. Afecció.
  4. psicologia Procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc.) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.



  5. Vegeu també:
    afecte2

afecte1

afecte2
| afecta

afecte2
| afecta

afectiu
| afectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afectiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_fec_tiu
Homòfon: efectiu
Etimologia: del ll. affectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les afeccions, als afectes. Un llenguatge afectiu.
  2. masculí i femení psicologia Individu la conducta del qual és caracteritzada pel predomini de l’afectivitat.
  3. accent afectiu lingüística Accent que recau sobre una síl·laba que és àtona quant al sistema i que, d’aquesta manera, aconsegueix de donar un valor d’expressió especial al mot al qual pertany. És anomenat també accent d’insistència, emfàtic, retòric i expressiu.

afectiu
| afectiva

afectivitat

afectivitat

afectuós
| afectuosa

afectuós
| afectuosa

afectuosament

afectuosament