Es mostren 88940 resultats

defens


<title type="display">defens</title>

Accessory
Etimologia: del ll. defensum, supí de defendĕre ‘defensar; privar’
Body
masculí dret A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi, o si més no que pugui pasturar sense pagar indemnització.

defens

defensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensa</title>

Accessory
Etimologia: de defensar 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
  1. femení
    1. Acció de defensar o de defensar-se. La defensa d’aquesta ciutat és difícil. Posar-se en defensa. Escriure en defensa pròpia. En defensa de la nostra llibertat. Construir les obres de defensa d’una plaça. Posar una plaça en estat de defensa.
    2. no tenir defensa (alguna cosa) No poder ésser defensada, excusada.
  2. femení Allò que és dit o escrit per defensar algú o alguna cosa. Publicar una defensa de la religió.
  3. femení
    1. Allò que defensa o protegeix.
    2. plural especialment Conjunt d’obres de fortificació que serveixen per a defensar una ciutat o una altra posició. Destruir les defenses enemigues.
    3. especialment Caps de corda, manyocs d’espart, peces de goma o plàstic, etc., que hom penja al costat d’una embarcació per preservar-la de xoc o fregadissa contra una altra, contra el moll, etc.
    4. plural anatomia animal Formacions del cos d’un animal que li serveixen per a atacar o defensar-se.
    5. tecnologia Gàbia de filferro entrecreuat, paret de xapa, de plàstic, etc., que hom munta al voltant de les màquines d’òrgans amb moviment que suposen un cert perill d’accident per al treballador.
    6. mecanisme de defensa psicologia i psiquiatria Conjunt de mesures adoptades per l’individu per protegir-se dels efectes que es deriven d’una situació desagradable, física o mental, d’aparició freqüent.
  4. femení
    1. dret Dret de la persona de demostrar, per ella mateixa o mitjançant persona lletrada, la manca de fonament d’allò de què hom l’acusa.
    2. dret processal Part que es defensa.
    3. dret processal Representant de la part que es defensa.
    4. dret processal Conjunt d’al·legacions i de raonaments explanats per l’advocat defensor en l’acte del judici per sostenir les tesis favorables al seu client i per desvirtuar les al·legacions de la part contrària o del ministeri fiscal.
    5. dret processal Dins un procediment judicial o administratiu, actuació professional de l’advocat, prèviament designat o nomenat, en interès del seu client.
    6. legítima defensa dret penal Circumstància eximent de la responsabilitat criminal que neix del dret que té la persona a defensar-se o a actuar en defensa dels seus parents o d’altres persones que són objecte d’una agressió injusta.
  5. esports
    1. femení Situació dels components d’un equip o d’una part per impedir a l’equip contrari d’obtenir algun punt.
    2. masculí i femení Jugador situat en les línies del darrere de l’equip que té per missió principal l’acció defensiva.
    3. defensa escombra (o de tancament) En el futbol, jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.
    4. defensa personal Tècnica composta de cops de boxa i de lluita que permet de defensar-se de qualsevol agressió, àdhuc armada.

defensa

defensable

defensable

defensar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. defensare, der. freqüentatiu del ll. defĕndĕre, íd. 1a font: c. 1100
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Ajudar (algú o alguna cosa) contra allò que l’ataca o amenaça de causar-li un dany qualsevol. Defensaren el fort cinquanta dies. Va defensar aquell home contra els qui volien agredir-lo.
    2. figuradament No fa sinó defensar els seus interessos. Hem de defensar els nostres drets.
  2. pronominal
    1. Repel·lir allò que ataca o amenaça de causar un dany qualsevol. Els soldats es defensaren com lleons.
    2. figuradament Hagué de defensar-se contra les calúmnies dels envejosos. No sabia com defensar-me d’aquelles crítiques.
  3. transitiu Sostenir la certesa, la justícia, etc., d’alguna cosa contra l’opinió, l’actitud, etc., d’altri. Defensar una causa, una opinió, una teoria.
  4. transitiu
    1. Protegir, posar (algú o alguna cosa) a l’abric d’allò que pot danyar-lo. La muntanya defensa el poble del vent del nord.
    2. figuradament Procureu de defensar-lo de les males companyies.
  5. dret
    1. transitiu Sostenir la defensa d’un acusat.
    2. transitiu Pledejar un advocat en interès del client.
    3. pronominal Al·legar raonaments a favor de la innocència pròpia.

defensar

defensat
| defensada

defensat
| defensada

Traducció

defensió

defensió

Traducció

defensiu
| defensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_fen_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. defensus, -a, -um, participi del ll. defĕndĕre ‘defensar’ 1a font: 1490, Tirant
Body
    adjectiu
    1. Que serveix per a defensar-se d’un atac o una agressió (per oposició a ofensiu). Aliança ofensiva i defensiva. Una guerra defensiva.
    2. a la defensiva En actitud de defensar-se. Posar-se a la defensiva. Estar a la defensiva.
  1. Que serveix per a defensar, per a protegir. Armes defensives. Embenat defensiu.

defensiu
| defensiva

defensivament

defensivament

Traducció

defensívol
| defensívola

defensívol
| defensívola

defensor
| defensora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. defensor, -ōris, íd. 1a font: c. 1500
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que defensa (algú o alguna cosa). Els defensors de la muralla. Els defensors de la pàtria. Les tropes defensores.
  2. masculí i femení
    1. dret processal En un procediment judicial, advocat designat, d’ofici o lliurement, per a la defensa dels interessos d’una persona o una entitat.
    2. dret processal Advocat designat per a la defensa del processat o encartat.
    3. defensor del poble dret administratiu A l’estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
    4. defensor del vincle dret canònic Eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle del matrimoni té la missió d’oposar-se a la petició de nul·litat.
    5. defensor judicial dret civil Persona designada pel jutge per a representar els interessos dels menors no emancipats en aquells judicis en els quals llurs interessos són incompatibles amb els de llurs pares.

defensor
| defensora