Es mostren 88940 resultats

■ defensori

■ defensori

masculí Escrit en defensa d’algú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensoria

■ defensoria

femení dret Ministeri o exercici de defensor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferència

■ deferència

femení Acatament cortès i respectuós als desigs, a la voluntat, d’altri Mostrar deferència a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deferent</title>

Etimologia: de deferir 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que mostra deferència. Ésser deferent amb algú.
    1. Que porta o transporta.
    2. conducte deferent anatomia animal Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador.
  3. circumferència deferent (o simplement deferent) astronomia Circumferència que és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra.

■ deferent

adjectiu Que mostra deferència Ésser deferent amb algú Que porta o transporta conducte deferent anatomia animal Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador circumferència deferent o simplement deferent astronomia Circumferència que és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferentment

■ deferentment

adverbi Amb deferència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deferir</title>

Etimologia: del ll. defērre, íd. (cf. preferir) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Acordar a algú honors, dignitats. Els honors que li han estat deferits.
  2. transitiu
    1. Sotmetre (alguna cosa) a la determinació d’altri, a una jurisdicció. El rei li deferí el comandament de l’exèrcit. L’examen d’aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors.
    2. dret civil Atribuir (l’herència d’algú) a un hereu determinat. Deferir els béns als fills del finat.
    3. deferir el culpable a (una autoritat) dret Denunciar-l’hi.
    1. transitiu Cedir (alguna cosa) per condescendència.
    2. intransitiu Cedir per respecte o consideració.
    3. intransitiu Condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat.

■ deferir

verb transitiu Acordar a algú honors, dignitats Els honors que li han estat deferits transitiu Sotmetre alguna cosa a la determinació d’altri, a una jurisdicció El rei li deferí el comandament de l’exèrcit L’examen d’aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors dret civil Atribuir l’herència d’algú a un hereu determinat Deferir els béns als fills del finat deferir el culpable a una autoritat dret Denunciar-l’hi transitiu Cedir alguna cosa per condescendència intransitiu Cedir per respecte o consideració intransitiu Condescendir respectuosament Jo defereixo a la seva edat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defervescència

■ defervescència

femení patologia Disminució o desaparició de la febre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficiència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deficiència</title>

Partició sil·làbica: de_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. deficientia, íd.
    femení
  1. Estat o qualitat de deficient. Deficiència de diners. Deficiència de proves.
  2. agricultura En els vegetals, manca de certs elements minerals que necessiten per a llur desenvolupament correcte.
  3. deficiència cromosòmica genètica Deleció cromosòmica.

■ deficiència

femení Estat o qualitat de deficient Deficiència de diners Deficiència de proves agricultura En els vegetals, manca de certs elements minerals que necessiten per a llur desenvolupament correcte deficiència cromosòmica genètica Deleció cromosòmica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deficient</title>

Partició sil·làbica: de_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. deficiens, -ntis, íd., participi pres. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut. Aquesta subvenció és deficient. La seva salut és molt deficient. Té una preparació científica deficient.
  2. deficient mental (o simplement deficient) adjectiu i masculí i femení psiquiatria i dret Disminuït, totalment o parcialment, en la seva activitat intel·lectual.
  3. molt deficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès en el grau més baix de la puntuació.

■ deficient

adjectiu Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut Aquesta subvenció és deficient La seva salut és molt deficient Té una preparació científica deficient deficient mental o simplement deficient adjectiu i masculí i femení psiquiatria i dret Disminuït, totalment o parcialment, en la seva activitat intellectual molt deficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès en el grau més baix de la puntuació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficientment

■ deficientment

adverbi D’una manera deficient
Traducció