Es mostren 88951 resultats

■ defensió

■ defensió

femení antigament Acció de defensar defensa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensiu
| defensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensiu</title>

Partició sil·làbica: de_fen_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. defensus, -a, -um, participi del ll. defĕndĕre ‘defensar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
    1. Que serveix per a defensar-se d’un atac o una agressió (per oposició a ofensiu). Aliança ofensiva i defensiva. Una guerra defensiva.
    2. a la defensiva En actitud de defensar-se. Posar-se a la defensiva. Estar a la defensiva.
  2. Que serveix per a defensar, per a protegir. Armes defensives. Embenat defensiu.

■ defensiu
| defensiva

adjectiu Que serveix per a defensar-se d’un atac o una agressió per oposició a ofensiu Aliança ofensiva i defensiva Una guerra defensiva a la defensiva En actitud de defensar-se Posar-se a la defensiva Estar a la defensiva Que serveix per a defensar, per a protegir Armes defensives Embenat defensiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensivament

■ defensivament

adverbi Defensant-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensívol
| defensívola

■ defensívol
| defensívola

adjectiu De bon defensar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensor
| defensora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defensor</title>

Etimologia: del ll. defensor, -ōris, íd. 1a font: c. 1500
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que defensa (algú o alguna cosa). Els defensors de la muralla. Els defensors de la pàtria. Les tropes defensores.
  2. masculí i femení
    1. dret processal En un procediment judicial, advocat designat, d’ofici o lliurement, per a la defensa dels interessos d’una persona o una entitat.
    2. dret processal Advocat designat per a la defensa del processat o encartat.
    3. defensor del poble dret administratiu A l’estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
    4. defensor del vincle dret canònic Eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle del matrimoni té la missió d’oposar-se a la petició de nul·litat.
    5. defensor judicial dret civil Persona designada pel jutge per a representar els interessos dels menors no emancipats en aquells judicis en els quals llurs interessos són incompatibles amb els de llurs pares.

■ defensor
| defensora

adjectiu i masculí i femení Persona que defensa algú o alguna cosa Els defensors de la muralla Els defensors de la pàtria Les tropes defensores masculí i femení dret processal En un procediment judicial, advocat designat, d’ofici o lliurement, per a la defensa dels interessos d’una persona o una entitat dret processal Advocat designat per a la defensa del processat o encartat defensor del poble dret administratiu A l’estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensori

■ defensori

masculí Escrit en defensa d’algú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defensoria

■ defensoria

femení dret Ministeri o exercici de defensor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferència

■ deferència

femení Acatament cortès i respectuós als desigs, a la voluntat, d’altri Mostrar deferència a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deferent</title>

Etimologia: de deferir 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que mostra deferència. Ésser deferent amb algú.
    1. Que porta o transporta.
    2. conducte deferent anatomia animal Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador.
  3. circumferència deferent (o simplement deferent) astronomia Circumferència que és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra.

■ deferent

adjectiu Que mostra deferència Ésser deferent amb algú Que porta o transporta conducte deferent anatomia animal Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador circumferència deferent o simplement deferent astronomia Circumferència que és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deferentment

■ deferentment

adverbi Amb deferència
Traducció