Es mostren 88940 resultats

■ deflegmació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflegmació</title>

Partició sil·làbica: de_fleg_ma_ci_ó
Etimologia: de deflegmar
femení química industrial Condensació parcial d’un vapor mixt en refredar-lo fins a una temperatura determinada a fi de recollir el condensat ric en els components de punt d’ebullició més alt.

■ deflegmació

femení química industrial Condensació parcial d’un vapor mixt en refredar-lo fins a una temperatura determinada a fi de recollir el condensat ric en els components de punt d’ebullició més alt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflegmador

■ deflegmador

masculí química industrial Condensador emprat en la deflegmació, situat generalment a la sortida del vapor, a la part alta de la columna de fraccionament o de rectificació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflegmar

■ deflegmar

verb transitiu Fer una deflegmació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflex
| deflexa

■ deflex
| deflexa

adjectiu botànica Dirigit abruptament cap avall Flors deflexes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflexió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflexió</title>

Partició sil·làbica: de_fle_xi_ó
Etimologia: del ll. deflexio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de deflectir;
    2. l’efecte.
  2. electrònica Desviació dels raigs en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla.
  3. fisiologia Extensió del cap del fetus durant el part.

■ deflexió

femení Acció de deflectir l’efecte electrònica Desviació dels raigs en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla fisiologia Extensió del cap del fetus durant el part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defloració

■ defloració

femení botànica Caiguda de les flors d’una planta, de les quals no resten sinó les parts que han d’esdevenir el fruit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defoliació

■ defoliació

femení agricultura Despreniment o caiguda de les fulles d’un vegetal per causes naturals o artificials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defoliador
| defoliadora

■ defoliador
| defoliadora

adjectiu Que defolia adjectiu i masculí entomologia Dit de l’insecte que s’alimenta de fulles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defoliant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defoliant</title>

Partició sil·làbica: de_fo_li_ant
Etimologia: de l’angl. nord-americà defoliant (1943), der. de to defoliate ‘fer perdre les fulles a un arbre’, del ll. defoliare, íd.
masculí botànica i agricultura Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.

■ defoliant

masculí botànica i agricultura Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defoliar

■ defoliar

verb transitiu Fer caure les fulles d’un arbre, d’una planta entomologia Un insecte, menjar-se les fulles d’un arbre, d’una planta
Informació complementària
Traducció