Es mostren 88951 resultats

deflactor

deflactor

masculí economia Factor de relació entre una quantitat expressada en termes monetaris nominals i la mateixa quantitat en termes monetaris reals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflagració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflagració</title>

Partició sil·làbica: de_fla_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. deflagratio, -ōnis ‘incendi, combustió’ 1a font: 1868, DLCo.
femení química i armament Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.

■ deflagració

femení química i armament Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflagrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflagrar</title>

Etimologia: del ll. deflagrare ‘cremar-se del tot’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb química
  1. intransitiu
    1. Cremar, una substància, per deflagració.
    2. Explotar produint una ona de pressió que es propaga a velocitat subsònica.
  2. transitiu Fer deflagrar (una substància).

■ deflagrar

verb química intransitiu Cremar, una substància, per deflagració Explotar produint una ona de pressió que es propaga a velocitat subsònica transitiu Fer deflagrar una substància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflectir

■ deflectir

verb transitiu Desviar alguna cosa de la seva direcció natural Les lents deflecteixen els raigs de llum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflector
| deflectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflector</title>

Etimologia: de deflectir
  1. adjectiu
    1. Que produeix una deflexió. Placa deflectora.
    2. tub deflector metal·lúrgia Tub d’una llargada suficient per a refredar els gasos que han d’entrar en un forn.
  2. masculí automòbil, automobilisme
    1. Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l’entrada de més o menys aire, segons la seva orientació.
    2. Pantalla que hom disposa damunt de la cabina d’un camió per tal de millorar-ne la penetració aerodinàmica a altes velocitats.
  3. masculí hidràulica Dispositiu que desvia el raig que fa anar una turbina d’acció quan disminueix bruscament la càrrega d’aquesta.
  4. masculí motors Cap dels pistons utilitzats en els motors de dos temps.

■ deflector
| deflectora

adjectiu Que produeix una deflexió Placa deflectora tub deflector metallúrgia Tub d’una llargada suficient per a refredar els gasos que han d’entrar en un forn masculí automòbil, automobilisme Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l’entrada de més o menys aire, segons la seva orientació Pantalla que hom disposa damunt de la cabina d’un camió per tal de millorar-ne la penetració aerodinàmica a altes velocitats masculí hidràulica Dispositiu que desvia el raig que fa anar una turbina d’acció quan disminueix bruscament la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflegmació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflegmació</title>

Partició sil·làbica: de_fleg_ma_ci_ó
Etimologia: de deflegmar
femení química industrial Condensació parcial d’un vapor mixt en refredar-lo fins a una temperatura determinada a fi de recollir el condensat ric en els components de punt d’ebullició més alt.

■ deflegmació

femení química industrial Condensació parcial d’un vapor mixt en refredar-lo fins a una temperatura determinada a fi de recollir el condensat ric en els components de punt d’ebullició més alt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflegmador

■ deflegmador

masculí química industrial Condensador emprat en la deflegmació, situat generalment a la sortida del vapor, a la part alta de la columna de fraccionament o de rectificació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflegmar

■ deflegmar

verb transitiu Fer una deflegmació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflex
| deflexa

■ deflex
| deflexa

adjectiu botànica Dirigit abruptament cap avall Flors deflexes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflexió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflexió</title>

Partició sil·làbica: de_fle_xi_ó
Etimologia: del ll. deflexio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de deflectir;
    2. l’efecte.
  2. electrònica Desviació dels raigs en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla.
  3. fisiologia Extensió del cap del fetus durant el part.

■ deflexió

femení Acció de deflectir l’efecte electrònica Desviació dels raigs en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla fisiologia Extensió del cap del fetus durant el part
Traducció