Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

dei

<title type="display">dei</title>

Partició sil·làbica: dei
Etimologia: del turc day ‘oncle matern’

masculí història Títol donat als capitosts corsaris i als oficials de geníssers.

dei

masculí història Títol donat als capitosts corsaris i als oficials de geníssers

■ dei-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dei-</title>

Forma prefixada del mot llatí deus, que significa ‘déu’. Ex.: deïforme, deisme.

■ dei-

Forma prefixada del mot llatí deus , que significa ‘déu’ Ex deïforme, deisme

deianenc

| deianenca

<title type="display">deianenc</title>

Partició sil·làbica: de_ia_nenc

adjectiu i masculí i femení De Deià (Mallorca).

deianenc

| deianenca

adjectiu i masculí i femení De Deià Mallorca

■ deïcida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïcida</title>

Partició sil·làbica: de_ï_ci_da
Etimologia: del ll. deicīda, íd., comp. de deus ‘deu’ i caedĕre ‘matar’

adjectiu i masculí i femení Que pren part en un deïcidi.

■ deïcida

adjectiu i masculí i femení Que pren part en un deïcidi

■ deïcidi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïcidi</title>

Partició sil·làbica: de_ï_ci_di
Etimologia: del b. ll. deicidium, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí

mitologia Acció d’occir un déu.
cristianisme Occisió de Jesús com a Déu-home.

■ deïcidi

masculí mitologia Acció d’occir un déu cristianisme Occisió de Jesús com a Déu-home

deïdor

| deïdora

<title type="display">deïdor</title>

Partició sil·làbica: de_ï_dor
Etimologia: deriv. de dir, d’una variant de radical ant

antigament

adjectiu Que hom pot dir o ha de dir.
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que diu.

deïdor

| deïdora

antigament adjectiu Que hom pot dir o ha de dir adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que diu

■ deífic

| deífica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deífic</title>

Partició sil·làbica: de_í_fic
Etimologia: del ll. ecl. deificus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV

adjectiu

Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví. La unió deífica entre l’espòs i l’esposa.
Diví.

■ deífic

| deífica

adjectiu Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví La unió deífica entre l’espòs i l’esposa Diví

■ deïficació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïficació</title>

Partició sil·làbica: de_ï_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. deificatio, -ōnis, íd.

femení Acció de deïficar.

■ deïficació

femení Acció de deïficar

■ deïficar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïficar</title>

Partició sil·làbica: de_ï_fi_car
Etimologia: del ll. ecl. deificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

1. Divinitzar.
2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
3. Fer (algú o alguna cosa) objecte d’un culte.
cristianisme Fer algú partícip de la vida divina mitjançant la gràcia.

■ deïficar

verb transitiu Divinitzar Considerar com a déu, collocar en el nombre dels déus Fer algú o alguna cosa objecte d’un culte cristianisme Fer algú partícip de la vida divina mitjançant la gràcia

■ deïforme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïforme</title>

Partició sil·làbica: de_ï_for_me
Etimologia: del b. ll. deiformis, íd.

adjectiu Semblant a un déu.

■ deïforme

adjectiu Semblant a un déu

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

dei

■ dei-

deianenc | deianenca

deianenc | deianenca

■ deïcida

■ deïcidi

deïdor | deïdora

deïdor | deïdora

■ deífic | deífica

■ deífic | deífica

■ deïficació

■ deïficar

■ deïforme

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

deianenc

| deianenca

deianenc

| deianenca

deïdor

| deïdora

deïdor

| deïdora

■ deífic

| deífica

■ deífic

| deífica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia