Es mostren 88940 resultats

dejectar

dejectar

dejecte
| dejecta

dejecte
| dejecta

dejectiu
| dejectiva

dejectiu
| dejectiva

dejector

dejector

dejorn

dejorn

dejú
| dejuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejú</title>

Accessory
Etimologia: del ll. jejūnus, íd., per dissimilació de je- en de- 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que no ha pres aliments des del començament del dia. Ja era la tarda i encara estava dejú.
    2. per extensió Estar dejú de dos dies.
  1. figuradament Mancat, privat. Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies.
  2. en dejú locució adverbial Estant dejú. Me n’he de prendre dues cullerades en dejú.

dejú
| dejuna

dejunador
| dejunadora

dejunador
| dejunadora

dejunar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejunar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. jejunare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb intransitiu
  1. No prendre aliments o prendre’n en una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg. Mentre ell s’afarta, els fills dejunen.
  2. religió
    1. Fer dejuni. Dejunar els dies prescrits per l’Església.
    2. per extensió Fer abstinència de carn.

dejunar

dejunat
| dejunada

dejunat
| dejunada

dejuni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejuni</title>

Accessory
Etimologia: del ll. jejunium, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
    1. Acció de dejunar.
    2. figuradament Mancança, privació. Patim dejuni de diaris catalans.
    1. religió Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
    2. dret canònic Prescripció de l’Església referent a una reducció de l’aliment en determinats dies de l’any.
    3. dret canònic Abstinència de carn.
    4. dejuni eucarístic dret canònic Abstenció d’aliment i de beguda abans de combregar, com a signe de la transcendència de l’eucaristia amb relació al menjar quotidià.
  1. ciències polítiques Vaga de fam.

dejuni