Es mostren 88939 resultats

■ deleble

■ deleble

adjectiu Que pot ésser esborrat, que s’esborra fàcilment Tinta deleble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deleció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deleció</title>

Partició sil·làbica: de_le_ci_ó
Homòfon: delació
Etimologia: del ll. delētio, -ōnis ‘destrucció’
    femení
  1. crítica textual Supressió, per conjectura, d’una síl·laba, un mot o una frase d’un text antic mal conservat.
  2. deleció cromosòmica genètica Aberració cromosòmica consistent en la pèrdua d’un fragment de cromosoma.

■ deleció

femení crítica textual Supressió, per conjectura, d’una síllaba, un mot o una frase d’un text antic mal conservat deleció cromosòmica genètica Aberració cromosòmica consistent en la pèrdua d’un fragment de cromosoma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delectable

■ delectable

adjectiu Que delecta El goig més delectable de la meva vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delectablement

■ delectablement

adverbi D’una manera delectable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delectació

■ delectació

femení Plaer gustat amb plenitud delectació morosa Plaer que hi ha en una temptació, que hom retarda de rebutjar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delectança

■ delectança

femení Delectació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delectar

■ delectar

verb transitiu Fer gustar un plaer intens Com em delectà la contemplació d’aquell paisatge pronominal Es delecta sobretot en la lectura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delegable

delegable

adjectiu Que pot ésser delegat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delegació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delegació</title>

Partició sil·làbica: de_le_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. delegatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de delegar;
    2. l’efecte.
    1. dret administratiu Acte segons el qual les atribucions d’una autoritat administrativa són assumides per l’òrgan inferior següent.
    2. dret canònic Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda per l’ordinari en tot o en part a una persona distinta.
    3. dret civil Forma de novació de les obligacions per canvi del creditor (delegació de crèdit) o del deutor (delegació de deute).
    4. dret processal Facultat que un jutge o un tribunal concedeix a una persona perquè en nom seu conegui d’un assumpte o intervingui en la seva tramitació.
    1. Càrrec de delegat.
    2. Circumscripció en què un delegat exercita el seu càrrec.
    3. Oficina de delegat.
  4. Cadascun dels organismes representants d’alguns ministeris en cadascuna de les províncies, les regions o d’altres demarcacions administratives.
  5. Conjunt de les persones delegades.
  6. Secció d’una empresa físicament allunyada de la població on l’empresa té la seu i que té poder o facultat per a actuar en el seu nom.

■ delegació

femení Acció de delegar l’efecte dret administratiu Acte segons el qual les atribucions d’una autoritat administrativa són assumides per l’òrgan inferior següent dret canònic Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda per l’ordinari en tot o en part a una persona distinta dret civil Forma de novació de les obligacions per canvi del creditor delegació de crèdit o del deutor delegació de deute dret processal Facultat que un jutge o un tribunal concedeix a una persona perquè en nom seu conegui d’un assumpte o intervingui en la seva tramitació Càrrec de delegat Circumscripció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delegar</title>

Etimologia: del ll. delegare, íd. 1a font: 1653, DTo.
verb transitiu Donar poder o facultat una persona a una altra per a fer alguna cosa en nom seu. Les corts delegaren una comissió per a ocupar-se de l’afer. El bisbe ha delegat un canonge.

■ delegar

verb transitiu Donar poder o facultat una persona a una altra per a fer alguna cosa en nom seu Les corts delegaren una comissió per a ocupar-se de l’afer El bisbe ha delegat un canonge
Informació complementària
Traducció