Es mostren 88939 resultats

■ afèresi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afèresi</title>

Etimologia: del gr. aphaíresis, íd., ‘acció d’endur-se’n, separació’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. bioquímica Tècnica utilitzada per a separar de la sang diversos components, els quals poden ésser processats després amb finalitats diverses.
  2. fonètica, fonologia Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot.
  3. poètica Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió d’una síl·laba o d’unes quantes al començament d’un mot i que hom representa amb un apòstrof.

■ afèresi

femení bioquímica Tècnica utilitzada per a separar de la sang diversos components, els quals poden ésser processats després amb finalitats diverses fonètica, fonologia Pèrdua d’un fonema o d’una síllaba, ambdós àtons, en posició inicial de mot poètica Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió d’una síllaba o d’unes quantes al començament d’un mot i que hom representa amb un apòstrof
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermament

■ afermament

masculí Acció d’afermar o d’afermar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermamossos

■ afermamossos

masculí història Als segles XV i XVI, funcionari de la ciutat de València que recollia els vagabunds i els desenfeinats i els ocupava en feines a llur abast
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermançar

■ afermançar

verb transitiu Donar o fer fermança per algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afermar</title>

Etimologia: de ferm 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer ferm.
    2. figuradament Afermar algú en el seu càrrec.
  2. transitiu marina, marítim En les embarcacions que arboren un aparell de creu, maniobra de cobrar les braces de sobrevent per tal que en cenyir les vergues no treballin sobre la creu.
  3. pronominal
    1. Fer-se ferm.
    2. figuradament Ratificar-se, mantenir-se ferm. Afermar-se en allò que hom ha dit.

■ afermar

verb transitiu Fer ferm figuradament Afermar algú en el seu càrrec transitiu marina, marítim En les embarcacions que arboren un aparell de creu, maniobra de cobrar les braces de sobrevent per tal que en cenyir les vergues no treballin sobre la creu pronominal Fer-se ferm figuradament Ratificar-se, mantenir-se ferm Afermar-se en allò que hom ha dit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermat

■ afermat

masculí afermament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferra-roques

■ aferra-roques

masculí ictiologia pau 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrada

■ aferrada

femení Aferrament Disputa forta Tenir una aferrada amb el director dialectal Acció d’ abraçar 1 abraçada donar una aferrada pel coll Abraçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferradís
| aferradissa

■ aferradís
| aferradissa

adjectiu Que s’aferra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrador1

■ aferrador1

masculí agafador 2 Vegeu també aferrador 2
Traducció