Es mostren 88940 resultats

■ dentífric
| dentífrica

■ dentífric
| dentífrica

adjectiu i masculí cosmètica Dentifrici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentifrici
| dentifrícia

■ dentifrici
| dentifrícia

adjectiu i masculí cosmètica Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentíger
| dentígera

■ dentíger
| dentígera

adjectiu Proveït de dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentilabial

■ dentilabial

adjectiu i femení fonètica, fonologia Labiodental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentina

■ dentina

femení anatomia Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel cement en l’arrel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dentirostre


<title type="display">dentirostre</title>

Etimologia: de denti- i -rostre
adjectiu ornitologia Nom donat antigament als ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen una dent petita a la mandíbula superior.

dentirostre

adjectiu ornitologia Nom donat antigament als ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen una dent petita a la mandíbula superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentista

■ dentista

masculí i femení odontologia Persona que té per professió tractar malalties dentals i fer i posar dents artificials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ déntol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">déntol</title>

Etimologia: del ll. dentix, -ĭcis, íd., amb canvi de sufix 1a font: 1361
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Dentex dentex), d’una considerable longitud, que posseeix unes fortes dents i que habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic. Cal destacar-ne el déntol corcovat (D. gibbosus) i el déntol petit o pagell déntol.

■ déntol

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Dentex dentex , d’una considerable longitud, que posseeix unes fortes dents i que habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic Cal destacar-ne el déntol corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentut
| dentuda

■ dentut
| dentuda

adjectiu Que té les dents grosses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denudació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denudació</title>

Partició sil·làbica: de_nu_da_ci_ó
Etimologia: del ll. denudatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de denudar o de denudar-se;
    2. l’efecte.
  2. geomorfologia i pedologia Acció per la qual resten al descobert les masses rocalloses a causa dels diversos agents que desgasten tot allò que les cobria.

■ denudació

femení Acció de denudar o de denudar-se l’efecte geomorfologia i pedologia Acció per la qual resten al descobert les masses rocalloses a causa dels diversos agents que desgasten tot allò que les cobria
Traducció