Es mostren 88951 resultats

■ denunciant

■ denunciant

masculí i femení Persona que fa una denúncia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denunciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denunciar</title>

Partició sil·làbica: de_nun_ci_ar
Etimologia: del ll. denuntiare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Declarar, notificar. Denunciar la guerra.
    2. denunciar un armistici (o la fi d’un armistici, etc.) Anunciar la represa de les hostilitats.
    3. denunciar un tractat (o la ruptura d’un tractat, etc.) Fer conèixer a les potències contractants l’expiració del tractat.
    1. Fer conèixer a l’autoritat, especialment a la justícia. Denunciar un lladre, un crim. Denunciar un cas de còlera.
    2. per extensió Cal denunciar a l’opinió pública semblants actes de vandalisme.

■ denunciar

verb transitiu Declarar, notificar Denunciar la guerra denunciar un armistici o la fi d’un armistici , etc Anunciar la represa de les hostilitats denunciar un tractat o la ruptura d’un tractat , etc Fer conèixer a les potències contractants l’expiració del tractat Fer conèixer a l’autoritat, especialment a la justícia Denunciar un lladre, un crim Denunciar un cas de còlera per extensió Cal denunciar a l’opinió pública semblants actes de vandalisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denunciatori
| denunciatòria

■ denunciatori
| denunciatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la denúncia Allegació denunciatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deó

deó

masculí física atòmica Nom donat a dos tipus de mesons descoberts el 1976
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deònim

■ deònim

masculí lingüística Mot provinent d’un nom propi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deòntic
| deòntica

■ deòntic
| deòntica

adjectiu filosofia i lingüística Que fa referència a l’obligació, la prohibició o la permissió Lògica deòntica La perífrasi deòntica haver de més infinitiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

deontòleg
| deontòloga

deontòleg
| deontòloga

masculí i femení Persona versada en deontologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deontologia

■ deontologia

femení filosofia Ciència dels deures Ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professionals Deontologia mèdica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deontològic
| deontològica

■ deontològic
| deontològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la deontologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deontologisme

deontologisme

masculí Deontologia