Es mostren 88939 resultats

■ departir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">departir</title>

Etimologia: del b. ll. departīre ‘dividir’ 1a font: 1244
    verb
  1. transitiu antigament Dividir en parts.
  2. transitiu antigament Repartir, distribuir.
    1. transitiu Separar (una cosa) d’una altra. Departir l’or de l’argent.
    2. transitiu figuradament No saber departir ver de fals.
    3. transitiu Descompartir. La gent s’hi hagué de posar per departir-los.
    4. pronominal Departir-se de l’estimada.
  4. pronominal figuradament Canviar de manera de pensar o d’obrar. S’ha departit de la seva prudència habitual.
  5. intransitiu Conversar.

■ departir

verb transitiu antigament Dividir en parts transitiu antigament Repartir, distribuir transitiu Separar una cosa d’una altra Departir l’or de l’argent transitiu figuradament No saber departir ver de fals transitiu Descompartir La gent s’hi hagué de posar per departir-los pronominal Departir-se de l’estimada pronominal figuradament Canviar de manera de pensar o d’obrar S’ha departit de la seva prudència habitual intransitiu Conversar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depassar

■ depassar

verb transitiu Ultrapassar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depauperació

■ depauperació

femení Acció de depauperar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depauperar

■ depauperar

verb transitiu i pronominal empobrir Depauperar el poble Depauperar la sang
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dependència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dependència</title>

Partició sil·làbica: de_pen_dèn_ci_a
Etimologia: de dependent1 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. El fet de dependre. La dependència dels efectes a les causes. Estar sota la dependència d’algú.
    1. Cosa que depèn d’una altra. Vendre una propietat amb totes les dependències.
    2. especialment Lloc, habitació o edifici que forma el complement secundari d’una construcció o d’un lloc principal.
    3. geografia administrativa Territori que depèn de l’administració d’un estat o d’una altra divisió administrativa.
  3. Conjunt de dependents d’una casa de comerç.
    1. ecologia Relació d’un ésser viu amb els altres membres de la seva biocenosi i amb els factors ambientals.
    2. dret del treball Relació jurídica entre dues persones físiques o jurídiques que dona lloc a una sèrie de drets i d’obligacions bilaterals.
  5. matemàtiques Lligam relacional o funcional entre dues variables o conjunts.
  6. medicina i psicologia Necessitat de continuar l’administració d’una droga un cop hom n’ha adquirit l’hàbit.

■ dependència

femení El fet de dependre La dependència dels efectes a les causes Estar sota la dependència d’algú Cosa que depèn d’una altra Vendre una propietat amb totes les dependències especialment Lloc, habitació o edifici que forma el complement secundari d’una construcció o d’un lloc principal geografia administrativa Territori que depèn de l’administració d’un estat o d’una altra divisió administrativa Conjunt de dependents d’una casa de comerç ecologia Relació d’un ésser viu amb els altres membres de la seva biocenosi i amb els factors ambientals dret del treball Relació jurídica entre dues…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dependent1

■ dependent1

adjectiu Que depèn d’alguna cosa Això és dependent de moltes causes proposició dependent gramàtica Oració o proposició subordinada Vegeu també dependent 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dependent2
| dependenta

■ dependent2
| dependenta

masculí i femení Persona que presta els seus serveis en una casa de comerç, especialment la que atén el públic dret mercantil Auxiliar del comerciant en afers mercantils autoritzat per aquest, de forma escrita o verbal, per a efectuar operacions en nom seu Vegeu també dependent 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dependentment

■ dependentment

adverbi D’una manera dependent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dependre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dependre</title>

Homòfon: deprendre
Etimologia: del ll. dependēre, íd., der. de pendēre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
    1. Ésser, una cosa, condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. No sé si sortirem: depèn del temps que farà. Això depèn de les circumstàncies.
    2. depèn (o això depèn) Expressions usades per a replicar a una afirmació feta per algú o per a posar-la en dubte. Si vas al Pirineu passaràs fred. Això depèn!
    3. depèn (o això depèn) Expressions usades com a resposta o com a introducció d’una resposta quan hom no pot o no vol definir-se. El vi és bo o dolent per a la salut? Això depèn. Vindràs a l’excursió? Depèn.
  2. Estar, una cosa, subordinada a una altra, formar-ne part, pertànyer-hi.
    1. Estar una persona sota el domini o l’autoritat d’una altra, a les seves ordres.
    2. Necessitar, una persona, l’auxili o la protecció d’una altra. La seva vida depèn dels metges.

■ dependre

verb intransitiu Ésser, una cosa, condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària La conclusió depèn de les premisses No sé si sortirem depèn del temps que farà Això depèn de les circumstàncies depèn o això depèn Expressions usades per a replicar a una afirmació feta per algú o per a posar-la en dubte Si vas al Pirineu passaràs fred Això depèn depèn o això depèn Expressions usades com a resposta o com a introducció d’una resposta quan hom no pot o no vol definir-se El vi és bo o dolent per a la salut Això depèn Vindràs a l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depenjar

■ depenjar

verb intransitiu dependre
Informació complementària