Es mostren 88951 resultats

dep.

dep.

abreviatura dret administratiu departament 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

deparar

deparar

verb transitiu antigament Procurar, posar a la disposició d’algú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ departament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">departament</title>

Etimologia: del fr. département, íd., der. de départir ‘dividir’
    masculí
  1. Compartiment.
  2. [abreviatura dep., dept.] dret administratiu Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies, sota l’autoritat d’un conseller.
  3. ensenyament En una universitat, grup destinat a la recerca i l’ensenyament d’una matèria determinada sota la direcció d’un cap. Departament d’història, de matemàtiques.
  4. ferrocarrils Cadascuna de les parts en què hom divideix l’interior d’un vehicle. Departament de passatgers. Departament de correus.
  5. geografia política Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.

■ departament

masculí Compartiment abreviatura dep, dept dret administratiu Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies, sota l’autoritat d’un conseller ensenyament En una universitat, grup destinat a la recerca i l’ensenyament d’una matèria determinada sota la direcció d’un cap Departament d’història, de matemàtiques ferrocarrils Cadascuna de les parts en què hom divideix l’interior d’un vehicle Departament de passatgers Departament de correus geografia política Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ departamental

■ departamental

adjectiu Relatiu o pertanyent als departaments Les autoritats departamentals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ departença

■ departença

femení Departiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ departiment

■ departiment

masculí Acció de departir o de departir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ departir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">departir</title>

Etimologia: del b. ll. departīre ‘dividir’ 1a font: 1244
    verb
  1. transitiu antigament Dividir en parts.
  2. transitiu antigament Repartir, distribuir.
    1. transitiu Separar (una cosa) d’una altra. Departir l’or de l’argent.
    2. transitiu figuradament No saber departir ver de fals.
    3. transitiu Descompartir. La gent s’hi hagué de posar per departir-los.
    4. pronominal Departir-se de l’estimada.
  4. pronominal figuradament Canviar de manera de pensar o d’obrar. S’ha departit de la seva prudència habitual.
  5. intransitiu Conversar.

■ departir

verb transitiu antigament Dividir en parts transitiu antigament Repartir, distribuir transitiu Separar una cosa d’una altra Departir l’or de l’argent transitiu figuradament No saber departir ver de fals transitiu Descompartir La gent s’hi hagué de posar per departir-los pronominal Departir-se de l’estimada pronominal figuradament Canviar de manera de pensar o d’obrar S’ha departit de la seva prudència habitual intransitiu Conversar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depassar

■ depassar

verb transitiu Ultrapassar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depauperació

■ depauperació

femení Acció de depauperar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depauperar

■ depauperar

verb transitiu i pronominal empobrir Depauperar el poble Depauperar la sang
Informació complementària
Traducció