Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu gramàtica En la llengua llatina, dit del verb de sentit actiu i de desinències passives o del que presenta desinències actives i té significació passiva.

■ deponent

adjectiu gramàtica En la llengua llatina, dit del verb de sentit actiu i de desinències passives o del que presenta desinències actives i té significació passiva

■ depopulació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">depopulació</title>

Partició sil·làbica: de_po_pu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. depopulatio, -ōnis, íd.

femení Disminució de la població d’un país; despoblament.

■ depopulació

femení Disminució de la població d’un país despoblament

■ deport

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deport</title>

Compareu: esport
Etimologia: de deportar¹ 1a font: s. XIV, Llull

masculí Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

■ deport

masculí Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure

■ deportació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deportació</title>

Partició sil·làbica: de_por_ta_ci_ó
Etimologia: de deportar² 1a font: 1696, DLac.

femení

Acció de deportar².
dret penal Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós.

femení Acció de deportar 2 dret penal Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós

■ deportar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deportar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de deportar², d’on, en cat., ’transportar-se en esperit, distreure’s’

verb

transitiu antigament Divertir (algú), entretenir-lo.
intransitiu antigament Divertir-se.
pronominal Lliurar-se a un deport.

Vegeu també:

deportar²

■ deportar¹

verb transitiu antigament Divertir algú, entretenir-lo intransitiu antigament Divertir-se pronominal Lliurar-se a un deport Vegeu també deportar 2

■ deportar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deportar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. deportare ‘traslladar, transportar’

verb transitiu Castigar (algú) amb la deportació. Deportaren els caps revolucionaris a les Canàries.

Vegeu també:
deportar¹

■ deportar²

verb transitiu Castigar algú amb la deportació Deportaren els caps revolucionaris a les Canàries Vegeu també deportar 1

deportat

| deportada

<title type="display">deportat</title>

Etimologia: de deportar² 1a font: 1803, DEst.

adjectiu i masculí i femení Sotmès a deportació. Els deportats a Sibèria.

deportat

| deportada

adjectiu i masculí i femení Sotmès a deportació Els deportats a Sibèria

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deplorablement

■ deploració

■ deplorar

■ deponent

■ depopulació

■ deport

■ deportació

■ deportar1

■ deportar2

deportat | deportada

deportat | deportada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deportar¹

■ deportar²

deportat

| deportada

deportat

| deportada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia