Es mostren 88951 resultats

■ depopulació

■ depopulació

femení Disminució de la població d’un país despoblament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deport

■ deport

masculí Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deportació

■ deportació

femení Acció de deportar 2 dret penal Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpoli, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treball forçós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deportar1

■ deportar1

verb transitiu antigament Divertir algú, entretenir-lo intransitiu antigament Divertir-se pronominal Lliurar-se a un deport Vegeu també deportar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deportar2

■ deportar2

verb transitiu Castigar algú amb la deportació Deportaren els caps revolucionaris a les Canàries Vegeu també deportar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deportat
| deportada

deportat
| deportada

adjectiu i masculí i femení Sotmès a deportació Els deportats a Sibèria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deposant

■ deposant

masculí i femení dret Persona que deposa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deposar</title>

Etimologia: calc del ll. deponĕre, íd. 1a font: 1385
    verb
  1. transitiu
    1. Desembarassar-se algú d’allò que porta posant-ho en un lloc. En arribar a casa, deposà tot seguit el farcell en una cadira.
    2. figuradament Abandonar (una actitud, una dignitat, etc.), despullar-se’n. Deposaran tota malícia per amor a Déu. Ha hagut de deposar el seu orgull.
    3. deposar la corona figuradament Renunciar a regnar.
    4. deposar les armes figuradament Cessar la lluita, el combat.
  2. transitiu Destituir, despullar (algú) d’una magistratura, d’una dignitat, d’un càrrec. Al capdavall, el dictador fou deposat.
  3. transitiu Davallar, portar de dalt a baix. Deposaren Jesús de la creu.
  4. transitiu
    1. Un líquid deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). L’aigua d’aquest pou deposa calç.
    2. usat absolutament Aquest vi deposa.
  5. intransitiu defecar 2.
  6. dret
    1. transitiu Declarar en judici. Tots els testimonis deposaren falsedat.
    2. intransitiu Deposar a favor de l’acusat, contra l’acusat. Deposar davant el jutge.

■ deposar

verb transitiu Desembarassar-se algú d’allò que porta posant-ho en un lloc En arribar a casa, deposà tot seguit el farcell en una cadira figuradament Abandonar una actitud, una dignitat, etc, despullar-se’n Deposaran tota malícia per amor a Déu Ha hagut de deposar el seu orgull deposar la corona figuradament Renunciar a regnar deposar les armes figuradament Cessar la lluita, el combat transitiu Destituir, despullar algú d’una magistratura, d’una dignitat, d’un càrrec Al capdavall, el dictador fou deposat transitiu Davallar, portar de dalt a baix Deposaren Jesús de la creu transitiu Un líquid…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deposició</title>

Partició sil·làbica: de_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. depositio, -ōnis, íd. 1a font: 1461
    femení
  1. Acció de deposar. La deposició de còdols i sorra. La deposició de la Creu.
  2. Matèria defecada.
  3. dret canònic Pena vindicativa eclesiàstica aplicada als clergues consistent en la suspensió d’ofici, en la inhabilitació per a obtenir nous càrrecs i en la privació de tots els beneficis, els càrrecs i les pensions que el reu posseeixi, sense perdre, però, les obligacions i els privilegis dels ordes rebuts.
  4. història Privació d’una dignitat o un càrrec.

■ deposició

femení Acció de deposar La deposició de còdols i sorra La deposició de la Creu Matèria defecada dret canònic Pena vindicativa eclesiàstica aplicada als clergues consistent en la suspensió d’ofici, en la inhabilitació per a obtenir nous càrrecs i en la privació de tots els beneficis, els càrrecs i les pensions que el reu posseeixi, sense perdre, però, les obligacions i els privilegis dels ordes rebuts història Privació d’una dignitat o un càrrec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deposicional

■ deposicional

adjectiu Relatiu o pertanyent a una deposició