Es mostren 88939 resultats

derivabilitat

derivabilitat

derivable

derivable

derivació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">derivació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_ri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. derivatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de derivar o de derivar-se;
    2. l’efecte.
  1. cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte (tub digestiu, vas sanguini, etc.).
  2. diagnosi Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma.
  3. hidràulica Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal.
  4. lingüística
    1. En una llengua, procés a través del qual es formen mots a partir d’uns altres de ja existents d’acord amb procediments establerts.
    2. derivació impròpia (o zero) conversió 5.
    3. derivació pròpia Formació de mots mitjançant l’afixació.
  5. en derivació electricitat En paral·lel.

derivació

derivant

derivant

derivar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">derivar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. derivare ‘desviar un curs d’aigua’, der. de rivus ‘rierol, riera’ 1a font: 1757, DTo.
Body
    verb
    1. intransitiu geologia Sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per a prendre una altra direcció.
    2. intransitiu figuradament Tenir l’origen. D’ací deriven totes les seves desgràcies. El català deriva del llatí.
    3. pronominal figuradament Tot es deriva de la mateixa causa.
  1. transitiu Fer sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per fer-les anar cap als camps.
  2. lingüística
    1. transitiu Construir (noves formes) a partir d’unes altres, anomenades primitives, que, per això, esdevenen poc o molt modificades.
    2. pronominal “Blader” es deriva de “blat”.
    3. intransitiu “Blancor” i “blanquejar” deriven de “blanc”.
  3. matemàtiques
    1. transitiu Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa, especialment de la funció dita derivada.
    2. pronominal L’àrea es deriva del radi.
  4. intransitiu nàutica Anar a la deriva.
  5. química
    1. transitiu Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica.
    2. pronominal Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall.

derivar

derivat
| derivada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">derivat</title>

Accessory
Etimologia: de derivar 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu Que deriva.
  2. masculí
    1. lingüística Forma resultant d’un procés de derivació.
    2. química Substància preparada a partir d’una altra de la qual deriva i amb la qual manté una semblança estructural.
  3. femení matemàtiques Límit de la relació entre l’increment d’una funció i el de la variable, quan aquest darrer tendeix a zero.

derivat
| derivada

derivatització

derivatització

derivatitzar

derivatitzar

Informació complementària

derivatiu
| derivativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">derivatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_ri_va_tiu
Etimologia: del ll. derivativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu i masculí Que deriva.
  2. lingüística
    1. masculí En glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
    2. morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot derivat.

derivatiu
| derivativa

derivòmetre

derivòmetre