Es mostren 88951 resultats

■ derelinquir

■ derelinquir

verb transitiu Deixar, abandonar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèria</title>

Partició sil·làbica: dè_ri_a
Etimologia: d’origen incert, és probable que tingui relació amb idea en l’accepció de ‘preocupació, mania’, amb possible influx d’algun altre mot 1a font: 1864, Pitarra
femení Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa.

■ dèria

femení Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa Llavors tenia la dèria de casar-se Tenir, agafar, una dèria per una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derisió

■ derisió

femení Irrisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derisori
| derisòria

■ derisori
| derisòria

adjectiu Irrisori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derisòriament

■ derisòriament

adverbi Irrisòriament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deriva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deriva</title>

Etimologia: de derivar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Desviació respecte al curs o al comportament normal d’un fenomen, procés o instrument.
    2. anar a la deriva Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. Aquesta empresa va a la deriva.
  2. aeronàutica
    1. Modificació de la direcció d’avanç d’una aeronau respecte a la direcció que hauria de tenir si només fos impel·lida pels motors.
    2. Superfície vertical de la cua d’un avió on va muntat el timó de cua, que té per finalitat mantenir l’estabilitat de ruta.
    3. angle de deriva Angle format per l’eix longitudinal d’una aeronau i la direcció del seu vector velocitat.
  3. balística
    1. Desviació angular de la trajectòria real d’un projectil respecte al pla de tir.
    2. Desplaçament lateral que cal donar a una arma per tal de corregir la deriva dels projectils.
    3. Graduació de l’escala que té per finalitat corregir la deriva.
  4. marina, marítim
    1. Desviació d’una nau del seu rumb per efecte dels vents o dels corrents, mesurada per l’angle de deriva.
    2. Aleta vertical submergida que té per finalitat reduir la deriva d’un vaixell.
    3. anar a la deriva Anar sense govern, emportat pel vent o per un corrent.
    4. angle de deriva Angle que fa la quilla d’una nau amb la direcció del seu moviment real.
  5. metrologia Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, d’una magnitud física o de les propietats d’un sistema, d’un aparell o d’un instrument de mesura.
  6. oceanografia Desplaçament incontrolat d’un objecte flotant o submergit en l’aigua, causat per l’efecte dels vents o dels corrents.
  7. deriva dels continents geomorfologia Teoria basada en la idea que les masses continentals surant en un substrat plàstic experimenten un moviment de translació.
  8. deriva genètica genètica Fluctuació no direccional de les freqüències gèniques en poblacions petites i aïllades que és resultat de l’atzar.

■ deriva

femení Desviació respecte al curs o al comportament normal d’un fenomen, procés o instrument anar a la deriva Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius Aquesta empresa va a la deriva aeronàutica Modificació de la direcció d’avanç d’una aeronau respecte a la direcció que hauria de tenir si només fos impellida pels motors Superfície vertical de la cua d’un avió on va muntat el timó de cua, que té per finalitat mantenir l’estabilitat de ruta angle de deriva Angle format per l’eix longitudinal d’una aeronau i la direcció del seu vector velocitat balística Desviació angular de la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

derivabilitat

derivabilitat

femení matemàtiques Propietat, d’una funció, d’ésser derivable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derivable

■ derivable

adjectiu Que pot derivar o ésser derivat matemàtiques Dit d’una funció que admet derivada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derivació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">derivació</title>

Partició sil·làbica: de_ri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. derivatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de derivar o de derivar-se;
    2. l’efecte.
  2. cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte (tub digestiu, vas sanguini, etc.).
  3. diagnosi Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma.
  4. hidràulica Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal.
  5. lingüística
    1. En una llengua, procés a través del qual es formen mots a partir d’uns altres de ja existents d’acord amb procediments establerts.
    2. derivació impròpia (o zero) conversió 5.
    3. derivació pròpia Formació de mots mitjançant l’afixació.
  6. en derivació electricitat En paral·lel.

■ derivació

femení Acció de derivar o de derivar-se l’efecte cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte tub digestiu, vas sanguini, etc diagnosi Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma hidràulica Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, installat en derivació respecte a un altre de principal lingüística En una llengua, procés a través del qual es formen mots a partir d’uns altres de ja existents d’acord amb procediments establerts…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ derivant

■ derivant

adjectiu Que deriva o prové Aigües derivants de les neus foses
Traducció