Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desacoblament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacoblament</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_bla_ment
Etimologia: de desacoblar

masculí

1. Acció de desacoblar o de desacoblar-se;
2. l’efecte.
electrònica Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador.

■ desacoblament

masculí Acció de desacoblar o de desacoblar-se l’efecte electrònica Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador

■ desacoblar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacoblar</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_blar
Etimologia: de acoblar

verb

transitiu Separar allò que és acoblat.
pronominal Separar-se, el mascle i la femella, després de l’acoblament.

■ desacoblar

verb transitiu Separar allò que és acoblat pronominal Separar-se, el mascle i la femella, després de l’acoblament

■ desacollir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacollir</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_llir
Etimologia: de acollir

verb transitiu Acollir malament.

■ desacollir

verb transitiu Acollir malament

■ desacomodadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacomodadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_mo_da_da_ment
Etimologia: de desacomodat

adverbi Sense comoditat. Viuen desacomodadament.

■ desacomodadament

adverbi Sense comoditat Viuen desacomodadament

■ desacomodat

| desacomodada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacomodat</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_mo_dat
Etimologia: de acomodat 1a font: 1599

adjectiu No acomodat.

■ desacomodat

| desacomodada

adjectiu No acomodat

■ desacompanyat

| desacompanyada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacompanyat</title>

Partició sil·làbica: des_a_com_pa_nyat
Etimologia: de acompanyat 1a font: 1490, Tirant

adjectiu

Sense companyia; sol.
Solitari, desert.

■ desacompanyat

| desacompanyada

adjectiu Sense companyia sol Solitari, desert

■ desaconductament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconductament</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_duc_ta_ment
Etimologia: de desaconductar

masculí Acció de desaconductar o de desaconductar-se.

■ desaconductament

masculí Acció de desaconductar o de desaconductar-se

■ desaconductar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconductar</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_duc_tar
Etimologia: de aconductar

verb

transitiu Fer cessar d’estar aconductat.
pronominal Ens vam desaconductar del metge del poble.

■ desaconductar

verb transitiu Fer cessar d’estar aconductat pronominal Ens vam desaconductar del metge del poble

■ desaconduïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconduïment</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_du_ï_ment
Etimologia: de desaconduir

masculí

Desaconductament.
Estat d’allò que no és ben aconduït.

■ desaconduïment

masculí Desaconductament Estat d’allò que no és ben aconduït

■ desaconduir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconduir</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_du_ir
Etimologia: de aconduir 1a font: 1917, DOrt.

verb transitiu i pronominal Desaconductar.

■ desaconduir

verb transitiu i pronominal Desaconductar