Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

desaceració

<title type="display">desaceració</title>

Partició sil·làbica: des_a_ce_ra_ci_ó
Etimologia: de desacerar

femení

metal·lúrgia

Acció de desacerar;
l’efecte.

desaceració

femení metallúrgia Acció de desacerar l’efecte

■ desacerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacerar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ce_rar
Etimologia: de acerar

verb transitiu metal·lúrgia Eliminar l’aceratge d’un producte mitjançant un escalfament descarburador que li doni les qualitats del ferro amb un baix contingut de carboni.

■ desacerar

verb transitiu metallúrgia Eliminar l’aceratge d’un producte mitjançant un escalfament descarburador que li doni les qualitats del ferro amb un baix contingut de carboni

■ desacidificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacidificació</title>

Partició sil·làbica: des_a_ci_di_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de desacidificar

femení Acció de desacidificar.

■ desacidificació

femení Acció de desacidificar

■ desacidificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacidificar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ci_di_fi_car
Etimologia: de acidificar

verb transitiu química Treure l’àcid, l’acidesa, d’una substància.

■ desacidificar

verb transitiu química Treure l’àcid, l’acidesa, d’una substància

■ desaclimatació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaclimatació</title>

Partició sil·làbica: des_a_cli_ma_ta_ci_ó

femení Acció de desaclimatar o desaclimatar-se.

■ desaclimatació

femení Acció de desaclimatar o desaclimatar-se

■ desaclimatar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaclimatar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cli_ma_tar

verb

transitiu Fer cessar d’estar aclimatat.
pronominal Cessar d’estar aclimatat.

■ desaclimatar

verb transitiu Fer cessar d’estar aclimatat pronominal Cessar d’estar aclimatat

■ desacoblament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacoblament</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_bla_ment
Etimologia: de desacoblar

masculí

1. Acció de desacoblar o de desacoblar-se;
2. l’efecte.
electrònica Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador.

■ desacoblament

masculí Acció de desacoblar o de desacoblar-se l’efecte electrònica Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador

■ desacoblar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacoblar</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_blar
Etimologia: de acoblar

verb

transitiu Separar allò que és acoblat.
pronominal Separar-se, el mascle i la femella, després de l’acoblament.

■ desacoblar

verb transitiu Separar allò que és acoblat pronominal Separar-se, el mascle i la femella, després de l’acoblament

■ desacollir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacollir</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_llir
Etimologia: de acollir

verb transitiu Acollir malament.

■ desacollir

verb transitiu Acollir malament

■ desacomodadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacomodadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_mo_da_da_ment
Etimologia: de desacomodat

adverbi Sense comoditat. Viuen desacomodadament.

■ desacomodadament

adverbi Sense comoditat Viuen desacomodadament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

desaceració

■ desacerar

■ desacidificació

■ desacidificar

■ desaclimatació

■ desaclimatar

■ desacoblament

■ desacoblar

■ desacollir

■ desacomodadament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia