Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desacordadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_da_da_ment
Etimologia: de desacordat

adverbi Sense acord.

■ desacordadament

adverbi Sense acord

■ desacordança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordança</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dan_ça
Etimologia: de desacordar 1a font: s. XIV, Llull

femení Manca d’acordança.

■ desacordança

femení Manca d’acordança

■ desacordar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dar
Etimologia: de acordar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Posar en desacord.
pronominal Posar-se en desacord.

■ desacordar

verb transitiu Posar en desacord pronominal Posar-se en desacord

■ desacordat

| desacordada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordat</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dat
Etimologia: de desacordar

adjectiu

Que està en desacord. Uns germans desacordats. Dues teories desacordades.
música Dit de dos instruments o de dues veus o més que sonen d’una manera inharmònica.

■ desacordat

| desacordada

adjectiu Que està en desacord Uns germans desacordats Dues teories desacordades música Dit de dos instruments o de dues veus o més que sonen d’una manera inharmònica

■ desacorralar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacorralar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_ra_lar
Etimologia: de acorralar

verb

transitiu

Desencorralar.
Fer cessar d’estar acorralat o assetjat.

■ desacorralar

verb transitiu Desencorralar Fer cessar d’estar acorralat o assetjat

■ desacostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tar
Etimologia: de acostar

verb transitiu Separar (coses que són acostades).

■ desacostar

verb transitiu Separar coses que són acostades

■ desacostumadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostumadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tu_ma_da_ment
Etimologia: de desacostumat

adverbi D’una manera desacostumada, insòlita.

■ desacostumadament

adverbi D’una manera desacostumada, insòlita

■ desacostumament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostumament</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tu_ma_ment
Etimologia: de desacostumar

masculí Acció de desacostumar o de desacostumar-se.

■ desacostumament

masculí Acció de desacostumar o de desacostumar-se

■ desacostumar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostumar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tu_mar
Etimologia: de acostumar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer perdre un costum. Voldria desacostumar-lo de renegar.
pronominal No pot desacostumar-se de beure.

■ desacostumar

verb transitiu Fer perdre un costum Voldria desacostumar-lo de renegar pronominal No pot desacostumar-se de beure

■ desacostumat

| desacostumada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostumat</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tu_mat
Etimologia: de desacostumar 1a font: s. XVII

adjectiu Fora de costum; insòlit. Em passen coses desacostumades.

■ desacostumat

| desacostumada

adjectiu Fora de costum insòlit Em passen coses desacostumades