Es mostren 88939 resultats

■ desafectar

■ desafectar

verb transitiu Fer cessar d’estar afectat o destinat a un ús determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafectat
| desafectada

■ desafectat
| desafectada

adjectiu No afecte, desafeccionat Dit de l’edifici públic que té un ús diferent del que tenia originalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafecte
| desafecta

■ desafecte
| desafecta

adjectiu Que no sent afecció envers algú masculí Mancança d’afecte adjectiu i masculí i femení Contrari a una situació política determinada Desafecte al règim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desaferrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaferrar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fer_rar
Etimologia: de aferrar 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és aferrada.
  2. pronominal Es desaferrà de la barana i caigué.
  3. transitiu marina, marítim
    1. Treure els tomadors i els caps que aferren una vela.
    2. Treure les trinques i les cordes que subjecten alguna cosa.

■ desaferrar

verb transitiu Separar una persona o una cosa d’allò a què és aferrada pronominal Es desaferrà de la barana i caigué transitiu marina, marítim Treure els tomadors i els caps que aferren una vela Treure les trinques i les cordes que subjecten alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafiador
| desafiadora

■ desafiador
| desafiadora

adjectiu Que desafia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafiament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafiament</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_a_ment
Etimologia: de desafiar
    masculí
    1. Acció de desafiar;
    2. l’efecte.
  2. història del dret
    1. Trencament del pacte feudal.
    2. A l’alta edat mitjana, part del procés judicial en un plet entre nobles o cavallers.
    3. carta de desafiament Lletra de batalla.

■ desafiament

masculí Acció de desafiar l’efecte història del dret Trencament del pacte feudal A l’alta edat mitjana, part del procés judicial en un plet entre nobles o cavallers carta de desafiament Lletra de batalla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafiar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_ar
Etimologia: de des- i l’ant. afiar o afidar
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar a córrer, a saltar, a nedar, als escacs.
    2. per extensió Declarar a algú que hom no el creu capaç de fer una cosa. Et desafio que no ho endevines.
  2. Afrontar, no témer la lluita amb alguna cosa. Desafiar la tempestat, la fúria del vent. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.
  3. història del dret
    1. Manifestar, un vassall, enemistat (al seu senyor) o un senyor feudal (al seu vassall).
    2. Negar, el vassall, obediència (al senyor), o el senyor els furs i els privilegis (al vassall); trencar el pacte feudal.

■ desafiar

verb transitiu Excitar algú a un combat, a una lluita, a una competició Jo defugia el combat, però ell em va desafiar Desafiar a córrer, a saltar, a nedar, als escacs per extensió Declarar a algú que hom no el creu capaç de fer una cosa Et desafio que no ho endevines Afrontar, no témer la lluita amb alguna cosa Desafiar la tempestat, la fúria del vent Desafiar la fortuna Desafiar la mort història del dret Manifestar, un vassall, enemistat al seu senyor o un senyor feudal al seu vassall Negar, el vassall, obediència al senyor, o el senyor els furs i els privilegis al vassall trencar el pacte…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafillar

■ desafillar

verb transitiu Separar els petits d’una femella que cria Desafillar una cabra Deixar de tenir afillat algú, privar-lo de la condició o dels drets de fill adoptiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafinació

■ desafinació

femení música Desafinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafinadament

■ desafinadament

adverbi Sense afinació