Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

desaforament

<title type="display">desaforament</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_ra_ment
Etimologia: de desaforar 1a font: s. XIV

masculí antigament contrafur.

desaforament

masculí antigament contrafur

desaforar

<title type="display">desaforar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_rar
Homòfon: desafurar
Etimologia: de aforar 1a font: 1689

verb transitiu antigament desafurar.

desaforar

verb transitiu antigament desafurar

■ desaforat

| desaforada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaforat</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_rat
Etimologia: de desaforar 1a font: 1490, Tirant

adjectiu dialectal antigament Desmesurat, boig.

■ desaforat

| desaforada

adjectiu dialectal antigament Desmesurat, boig

■ desafortunat

| desafortunada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafortunat</title>

Partició sil·làbica: des_a_for_tu_nat
Etimologia: de afortunat

adjectiu No afortunat.

■ desafortunat

| desafortunada

adjectiu No afortunat

desafur

<title type="display">desafur</title>

Partició sil·làbica: des_a_fur
Etimologia: calc del cast. desafuero 1a font: 1558

masculí

Contrafur.
dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis.

desafur

masculí Contrafur dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis

desafurar

<title type="display">desafurar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fu_rar
Homòfon: desaforar
Etimologia: de desafur 1a font: s. XIV, Jaume I

verb transitiu dret Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès algun delicte dels assenyalats per a aquest cas.

desafurar

verb transitiu dret Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès algun delicte dels assenyalats per a aquest cas

■ desagafar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagafar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ga_far
Etimologia: de agafar

verb

transitiu Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és agafada.
pronominal No et desagafis de mi.

■ desagafar

verb transitiu Separar una persona o una cosa d’allò a què és agafada pronominal No et desagafis de mi

■ desagençament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagençament</title>

Partició sil·làbica: des_a_gen_ça_ment
Etimologia: de desagençar

masculí

Acció de desagençar;
l’efecte.

■ desagençament

masculí Acció de desagençar l’efecte

■ desagençar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagençar</title>

Partició sil·làbica: des_a_gen_çar
Etimologia: de agençar

verb transitiu Fer cessar d’estar agençat.

■ desagençar

verb transitiu Fer cessar d’estar agençat

■ desagermanar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagermanar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ger_ma_nar
Etimologia: de agermanar

verb

transitiu Fer cessar d’estar agermanat.
pronominal Cessar d’estar agermanat.

■ desagermanar

verb transitiu Fer cessar d’estar agermanat pronominal Cessar d’estar agermanat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

desaforament

desaforar

■ desaforat | desaforada

■ desaforat | desaforada

■ desafortunat | desafortunada

■ desafortunat | desafortunada

desafur

desafurar

■ desagafar

■ desagençament

■ desagençar

■ desagermanar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desaforat

| desaforada

■ desaforat

| desaforada

■ desafortunat

| desafortunada

■ desafortunat

| desafortunada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia