Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Treure (una persona o una cosa) del lloc on era allotjada. Desallotjar l’enemic d’una població.
intransitiu Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí.

■ desallotjar

verb transitiu Treure una persona o una cosa del lloc on era allotjada Desallotjar l’enemic d’una població intransitiu Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat La tropa desallotjarà aquest matí

■ desalterar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desalterar</title>

Partició sil·làbica: des_al_te_rar
Etimologia: de alterar 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Calmar (el qui està alterat).
Desassedegar.

■ desalterar

verb transitiu Calmar el qui està alterat Desassedegar

■ desamagar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamagar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ma_gar
Etimologia: de amagar

verb transitiu Treure de l’amagatall, descobrir (una cosa amagada).

■ desamagar

verb transitiu Treure de l’amagatall, descobrir una cosa amagada

■ desamar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamar</title>

Partició sil·làbica: des_a_mar
Etimologia: de amar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

No tenir l’amor degut a algú o a alguna cosa. Sempre ha desamat els seus pares.
Deixar d’amar. No sabeu que qui prest ama, prest desama?

■ desamar

verb transitiu No tenir l’amor degut a algú o a alguna cosa Sempre ha desamat els seus pares Deixar d’amar No sabeu que qui prest ama, prest desama

■ desamarrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamarrar</title>

Partició sil·làbica: des_a_mar_rar
Etimologia: de amarrar

verb

transitiu Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és amarrada.
marina, marítim
1. transitiu Desfermar les amarres.
2. pronominal Rompre les amarres una nau.

■ desamarrar

verb transitiu Separar una persona o una cosa d’allò a què és amarrada marina, marítim transitiu Desfermar les amarres pronominal Rompre les amarres una nau

■ desament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desament</title>

Etimologia: de desar

masculí Acció de desar.

■ desament

masculí Acció de desar

■ desamic

| desamiga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamic</title>

Partició sil·làbica: des_a_mic
Etimologia: de amic 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu i masculí i femení No amic, enemic. Amic de plor i desamic de riure.

■ desamic

| desamiga

adjectiu i masculí i femení No amic, enemic Amic de plor i desamic de riure

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desalinear

■ desallitar

■ desallotjament

■ desallotjar

■ desalterar

■ desamagar

■ desamar

■ desamarrar

■ desament

■ desamic | desamiga

■ desamic | desamiga

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desamic

| desamiga

■ desamic

| desamiga

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia