Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desarnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarnar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_nar
Etimologia: de arnar-se

verb transitiu Treure les arnes, especialment de la roba.

■ desarnar

verb transitiu Treure les arnes, especialment de la roba

■ desarnesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarnesar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ne_sar
Etimologia: de arnès¹

verb transitiu armament Despullar de l’arnès.

■ desarnesar

verb transitiu armament Despullar de l’arnès

■ desarraconar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarraconar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_co_nar
Etimologia: de arraconar

verb transitiu Treure (algú o alguna cosa) d’allà on era arraconat, fer-ne novament cas.

■ desarraconar

verb transitiu Treure algú o alguna cosa d’allà on era arraconat, fer-ne novament cas

■ desarramadar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarramadar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_ma_dar
Etimologia: de arramadar

verb

transitiu Fer cessar d’estar arramadat.
pronominal Cessar d’estar arramadat.

■ desarramadar

verb transitiu Fer cessar d’estar arramadat pronominal Cessar d’estar arramadat

■ desarrambament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrambament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ram_ba_ment
Etimologia: de desarrambar

masculí Acció de desarrambar o de desarrambar-se.

■ desarrambament

masculí Acció de desarrambar o de desarrambar-se

■ desarrambar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrambar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ram_bar
Etimologia: de arrambar

verb

transitiu Separar (una cosa o una persona) d’allò a què és arrambada.
pronominal Desarrambar-se de la paret.

■ desarrambar

verb transitiu Separar una cosa o una persona d’allò a què és arrambada pronominal Desarrambar-se de la paret

■ desarranjador

| desarranjadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjador</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_ja_dor
Etimologia: de desarranjar

adjectiu i masculí i femení Que desarranja.

■ desarranjador

| desarranjadora

adjectiu i masculí i femení Que desarranja

■ desarranjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_ja_ment
Etimologia: de desarranjar

masculí

Acció de desarranjar o de desarranjar-se;
l’efecte.

■ desarranjament

masculí Acció de desarranjar o de desarranjar-se l’efecte

■ desarranjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_jar
Etimologia: de arranjar

verb

transitiu Destruir el degut arranjament.
pronominal Desarranjar-se un assumpte.

■ desarranjar

verb transitiu Destruir el degut arranjament pronominal Desarranjar-se un assumpte

■ desarranjat

| desarranjada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjat</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_jat
Etimologia: de desarranjar

adjectiu No arranjat.

■ desarranjat

| desarranjada

adjectiu No arranjat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desarnar

■ desarnesar

■ desarraconar

■ desarramadar

■ desarrambament

■ desarrambar

■ desarranjador | desarranjadora

■ desarranjador | desarranjadora

■ desarranjament

■ desarranjar

■ desarranjat | desarranjada

■ desarranjat | desarranjada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desarranjador

| desarranjadora

■ desarranjador

| desarranjadora

■ desarranjat

| desarranjada

■ desarranjat

| desarranjada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia