Es mostren 88940 resultats

■ desarregussar

■ desarregussar

verb transitiu Fer cessar d’estar arregussat Desarregussa les mànigues al nen pronominal Val més que em desarregussi les faldilles pronominal Cessar d’estar arregussat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrelament

■ desarrelament

masculí Acció de desarrelar o de desarrelar-se l’efecte Estat de qui està desarrelat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrelar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrelar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_lar
Etimologia: de arrelar 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Arrencar de terra (un arbre, una planta).
    2. pronominal Perdre l’arrelament.
    3. transitiu agricultura Arrencar les arrels d’una planta, especialment si pertanyen a l’empelt o a la varietat.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una creença, etc., arrelades). Desarrelar un prejudici, una superstició.
    2. pronominal Els mals costums no es desarrelen.
  3. figuradament
    1. transitiu Separar (algú) del lloc on viu, de la seva família, els amics, etc. L’emigració els ha desarrelats.
    2. pronominal Anar-se’n algú de la pàtria o del lloc on té la família, els béns, etc.

■ desarrelar

verb transitiu Arrencar de terra un arbre, una planta pronominal Perdre l’arrelament transitiu agricultura Arrencar les arrels d’una planta, especialment si pertanyen a l’empelt o a la varietat figuradament transitiu Fer desaparèixer, extirpar una habitud, una creença, etc, arrelades Desarrelar un prejudici, una superstició pronominal Els mals costums no es desarrelen figuradament transitiu Separar algú del lloc on viu, de la seva família, els amics, etc L’emigració els ha desarrelats pronominal Anar-se’n algú de la pàtria o del lloc on té la família, els béns, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrelat
| desarrelada

■ desarrelat
| desarrelada

adjectiu i masculí i femení Que ha perdut els lligams que hom té naturalment amb el país d’on és fill, amb el medi en què s’ha format
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarremangar

■ desarremangar

verb transitiu Desarromangar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrendament

■ desarrendament

masculí Acció de desarrendar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrendar

■ desarrendar

verb transitiu Cessar de tenir arrendat Han desarrendat les terres perquè volen conrear-les ells mateixos Donar comiat a l’arrendatari Han desarrendat el masover
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrengament

■ desarrengament

masculí Acció de desarrengar o de desarrengar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrengar

■ desarrengar

verb transitiu Fer cessar d’estar arrengat pronominal Cessar d’estar arrengat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarrengat
| desarrengada

■ desarrengat
| desarrengada

adjectiu No arrengat