Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desavesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavesar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ve_sar
Etimologia: de avesar

verb

transitiu Fer perdre un avés o costum.
pronominal Encara no me n’he desavesat.

■ desavesar

verb transitiu Fer perdre un avés o costum pronominal Encara no me n’he desavesat

■ desavindre’s

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavindre’s</title>

Partició sil·làbica: des_a_vin_dre’s
Etimologia: variant de desavenir-se

verb pronominal desavenir-se.

■ desavindre’s

verb pronominal desavenir-se

■ desavinença

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavinença</title>

Partició sil·làbica: des_a_vi_nen_ça
Etimologia: de desavinent 1a font: 1388

femení Manca d’avinença, discrepància.

■ desavinença

femení Manca d’avinença, discrepància

■ desavinent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavinent</title>

Partició sil·làbica: des_a_vi_nent
Etimologia: de desavenir-se

adjectiu No avinent, de difícil accés, apartat.

■ desavinent

adjectiu No avinent, de difícil accés, apartat

■ desavinentesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavinentesa</title>

Partició sil·làbica: des_a_vi_nen_te_sa
Etimologia: de desavinent

femení Qualitat de desavinent.

■ desavinentesa

femení Qualitat de desavinent

■ desavingut

| desavinguda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavingut</title>

Partició sil·làbica: des_a_vin_gut
Etimologia: de desavenir-se 1a font: 1388

adjectiu Malavingut.

■ desavingut

| desavinguda

adjectiu Malavingut

■ desbalbar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbalbar</title>

Etimologia: de balbar-se

verb transitiu Llevar l’embalbament d’un membre balb.

■ desbalbar

verb transitiu Llevar l’embalbament d’un membre balb

■ desballestadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desballestadament</title>

Etimologia: de desballestat 1a font: s. XX, V. Català

adverbi D’una manera desballestada.

■ desballestadament

adverbi D’una manera desballestada

■ desballestador

| desballestadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desballestador</title>

Etimologia: de desballestar

adjectiu i masculí i femení Que desballesta.

■ desballestador

| desballestadora

adjectiu i masculí i femení Que desballesta

■ desballestament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desballestament</title>

Etimologia: de desballestar

masculí

Acció de desballestar o de desballestar-se;
l’efecte.

■ desballestament

masculí Acció de desballestar o de desballestar-se l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desavesar

■ desavindre’s

■ desavinença

■ desavinent

■ desavinentesa

■ desavingut | desavinguda

■ desavingut | desavinguda

■ desbalbar

■ desballestadament

■ desballestador | desballestadora

■ desballestador | desballestadora

■ desballestament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desavingut

| desavinguda

■ desavingut

| desavinguda

■ desballestador

| desballestadora

■ desballestador

| desballestadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia