Es mostren 88939 resultats

desclorurar

desclorurar

verb transitiu química inorgànica En un compost, eliminar el clor que hi ha en forma de clorur
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desclosa

■ desclosa

femení Acció de descloure’s zoologia Fenomen que comprèn la trencada i la sortida de l’ou d’un animal en estat larval o ja ben desenvolupat per extensió entomologia Trencada i sortida del capoll d’un imago
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descloure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descloure</title>

Partició sil·làbica: des_clou_re
Etimologia: del ll. discludĕre, íd. 1a font: 1523
    verb [p p desclòs -osa]
    1. transitiu Obrir (allò que era clos). Descloure els llavis. Descloure la mà.
    2. pronominal Descloure’s una poncella.
  2. transitiu Trencar el pollet (l’ou) en néixer.

■ descloure

verb p p desclòs -osa transitiu Obrir allò que era clos Descloure els llavis Descloure la mà pronominal Descloure’s una poncella transitiu Trencar el pollet l’ou en néixer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desclucar

■ desclucar

verb transitiu Obrir els ulls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoagular

■ descoagular

verb transitiu Fer cessar d’estar coagulat pronominal Cessar d’estar coagulat
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descobert
| descoberta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descobert</title>

Etimologia: de descobrir
    1. adjectiu No cobert. Un pati descobert. Un cotxe descobert.
    2. al descobert locució adverbial Sense cobert, sense abric.
    3. anar (o estar) descobert Anar (o estar) amb el cap descobert.
    4. en descobert locució adverbial tàctica Sense protecció contra el foc de l’enemic.
    5. en descobert locució adverbial economia Sense garantia de les despeses fetes, d’allò que cal pagar.
  2. masculí economia Situació que resulta de l’existència de saldos deutors en el compte corrent bancari.

■ descobert
| descoberta

adjectiu No cobert Un pati descobert Un cotxe descobert al descobert locució adverbial Sense cobert, sense abric anar o estar descobert Anar o estar amb el cap descobert en descobert locució adverbial tàctica Sense protecció contra el foc de l’enemic en descobert locució adverbial economia Sense garantia de les despeses fetes, d’allò que cal pagar masculí economia Situació que resulta de l’existència de saldos deutors en el compte corrent bancari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoberta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descoberta</title>

Etimologia: de descobrir 1a font: s. XIX
    femení
    1. Acció de descobrir allò que era amagat, que era ignorat;
    2. l’efecte. La descoberta d’un tresor. La descoberta d’Amèrica. Les descobertes de la ciència.
  2. tàctica Acte d’explorar un país, una zona, etc., perquè hi puguin passar les tropes, una patrulla, etc.

■ descoberta

femení Acció de descobrir allò que era amagat, que era ignorat l’efecte La descoberta d’un tresor La descoberta d’Amèrica Les descobertes de la ciència tàctica Acte d’explorar un país, una zona, etc, perquè hi puguin passar les tropes, una patrulla, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descobertament

■ descobertament

adverbi D’una manera descoberta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descobridor
| descobridora

■ descobridor
| descobridora

adjectiu i masculí i femení Que descobreix El descobridor d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descobriment

■ descobriment

masculí descoberta 1 geografia i història Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca
Informació complementària
Traducció