Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ -iasi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-iasi</title>

Forma sufixada del mot grec iázō ‘tenir una característica’, que indica condició o estat, especialment morbós. Ex.: helmintiasi, elefantiasi, litiasi.

■ -iasi

Forma sufixada del mot grec iázō ‘tenir una característica’, que indica condició o estat, especialment morbós Ex helmintiasi, elefantiasi, litiasi

■ -iatre

| -iatra

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-iatre</title>

Forma sufixada del mot grec iatrós, que significa ‘metge’. Ex.: pediatre, geriatre.

■ -iatre

| -iatra

Forma sufixada del mot grec iatrós , que significa ‘metge’ Ex pediatre, geriatre

■ -iatria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-iatria</title>

Forma sufixada del mot grec iatreía, que significa ‘guarició’ i que hom utilitza per a designar diverses especialitats de medicina. Ex.: pediatria, geriatria.

■ -iatria

Forma sufixada del mot grec iatreía , que significa ‘guarició’ i que hom utilitza per a designar diverses especialitats de medicina Ex pediatria, geriatria

-ic¹

<title type="display">-ic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

química

Sufix, del llatí -icus, -a, -um, que indica que un element actua amb la valència més alta.
1. Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids.
2. especialment Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no-metàl·lic de l’anió actua amb la valència més alta.

Vegeu també:

-ic³

-ic²

química Sufix, del llatí -icus, -a, -um , que indica que un element actua amb la valència més alta Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids especialment Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no-metàllic de l’anió actua amb la valència més alta Vegeu també -ic 3 -ic 2

-ic²

<title type="display">-ic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Sufix, del llatí -iccus, amb valor diminutiu. Ex.: bossic, planic, canic.

Vegeu també:
-ic³
-ic¹

-ic²

Sufix, del llatí -iccus , amb valor diminutiu Ex bossic, planic, canic Vegeu també -ic 3 -ic 1

-ic³

| -ica

<title type="display">-ic</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Sufix àton, del llatí -icus, -a, -um, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: bàsic, harmònic, acadèmic.

Vegeu també:
-ic²
-ic¹

-ic³

| -ica

Sufix àton, del llatí -icus, -a, -um , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex bàsic, harmònic, acadèmic Vegeu també -ic 2 -ic 1

-ícia

<title type="display">-ícia</title>

Sufix, del llatí -itia, que significa ‘qualitat de’. Ex.: brutícia, justícia, durícia.

-ícia

Sufix, del llatí -itia , que significa ‘qualitat de’ Ex brutícia, justícia, durícia

-id

<title type="display">-id</title>

Forma sufixada del mot grec eĩdos, que significa ‘aparença, figura’. Ex.: lípid, glúcid, pròtid.

-id

Forma sufixada del mot grec eĩdos , que significa ‘aparença, figura’ Ex lípid, glúcid, pròtid

-ífic

| -ífica

<title type="display">-ífic</title>

Sufix, del llatí -ificus, -a, -um, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: honorífic, científic.

-ífic

| -ífica

Sufix, del llatí -ificus, -a, -um , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex honorífic, científic

-ificar

<title type="display">-ificar</title>

Sufix, del llatí -ficare, que significa ‘convertir en’. Ex.: classificar, significar, simplificar, justificar.

-ificar

Sufix, del llatí -ficare , que significa ‘convertir en’ Ex classificar, significar, simplificar, justificar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ -iasi

■ -iatre | -iatra

■ -iatre | -iatra

■ -iatria

-ic1

-ic2

-ic3 | -ica

-ic3 | -ica

-ícia

-id

-ífic | -ífica

-ífic | -ífica

-ificar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ -iatre

| -iatra

■ -iatre

| -iatra

-ic¹

-ic²

-ic³

| -ica

-ic³

| -ica

-ífic

| -ífica

-ífic

| -ífica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia