Es mostren 88953 resultats

■ aflacar

■ aflacar

verb intransitiu Afluixar, esdevenir menys abundant, menys nombrós A la nostra costa el peix cada vegada aflaca més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflamar

■ aflamar

verb transitiu Ablamar figuradament Inflamar Assecar o marcir, el sol, les ventades, o el fred intens les plantes Aquestes fredorades han aflamat el ficus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflamat
| aflamada

■ aflamat
| aflamada

adjectiu Dit del menjar que, pel fet d’haver rebut l’acció directa de la flama, s’ha ennegrit per fora i resta poc cuit per dintre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflaquiment

■ aflaquiment

masculí Acció d’aflaquir o d’aflaquir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflaquir

■ aflaquir

verb transitiu Fer tornar flac pronominal Tornar-se flac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflat

■ aflat

masculí Hàlit, alè, buf
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflatoxina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflatoxina</title>

Etimologia: del nom cient. A(spergillus) fla(vus) i toxina
femení fisiologia Nom genèric de diverses micotoxines cancerígenes de pes molecular baix, excretades per fongs Aspergillus sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.

■ aflatoxina

femení fisiologia Nom genèric de diverses micotoxines cancerígenes de pes molecular baix, excretades per fongs Aspergillus sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflautat
| aflautada

■ aflautat
| aflautada

adjectiu Dit del timbre d’una veu, d’un instrument que recorda el de la flauta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aflèbia


<title type="display">aflèbia</title>

Partició sil·làbica: a_flè_bi_a
Etimologia: de a-1 i el gr. phléps, phlebós ‘vena’
femení botànica Òrgan foliaci propi de les falgueres que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre i que té una forma diferent d’aquestes.

aflèbia

femení botànica Òrgan foliaci propi de les falgueres que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre i que té una forma diferent d’aquestes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflicció</title>

Partició sil·làbica: a_flic_ci_ó
Etimologia: del ll. afflictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal.
  2. La causa d’aquest estat. Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus.

■ aflicció

femení Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal La causa d’aquest estat Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus
Informació complementària
Traducció