Es mostren 88939 resultats

■ aflamar

■ aflamar

verb transitiu Ablamar figuradament Inflamar Assecar o marcir, el sol, les ventades, o el fred intens les plantes Aquestes fredorades han aflamat el ficus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflamat
| aflamada

■ aflamat
| aflamada

adjectiu Dit del menjar que, pel fet d’haver rebut l’acció directa de la flama, s’ha ennegrit per fora i resta poc cuit per dintre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflaquiment

■ aflaquiment

masculí Acció d’aflaquir o d’aflaquir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflaquir

■ aflaquir

verb transitiu Fer tornar flac pronominal Tornar-se flac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflat

■ aflat

masculí Hàlit, alè, buf
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflatoxina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflatoxina</title>

Etimologia: del nom cient. A(spergillus) fla(vus) i toxina
femení fisiologia Nom genèric de diverses micotoxines cancerígenes de pes molecular baix, excretades per fongs Aspergillus sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.

■ aflatoxina

femení fisiologia Nom genèric de diverses micotoxines cancerígenes de pes molecular baix, excretades per fongs Aspergillus sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflautat
| aflautada

■ aflautat
| aflautada

adjectiu Dit del timbre d’una veu, d’un instrument que recorda el de la flauta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aflèbia


<title type="display">aflèbia</title>

Partició sil·làbica: a_flè_bi_a
Etimologia: de a-1 i el gr. phléps, phlebós ‘vena’
femení botànica Òrgan foliaci propi de les falgueres que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre i que té una forma diferent d’aquestes.

aflèbia

femení botànica Òrgan foliaci propi de les falgueres que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre i que té una forma diferent d’aquestes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflicció</title>

Partició sil·làbica: a_flic_ci_ó
Etimologia: del ll. afflictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal.
  2. La causa d’aquest estat. Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus.

■ aflicció

femení Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal La causa d’aquest estat Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflicte
| aflicta

■ aflicte
| aflicta

adjectiu Afligit
Traducció