Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desconhortament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconhortament</title>

Etimologia: de desconhortar

masculí Desconhort.

■ desconhortar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconhortar</title>

Etimologia: de conhortar

verb

transitiu Privar de conhort, desconsolar.
pronominal Perdre el conhort, desconsolar-se.

■ desconhortar

verb transitiu Privar de conhort, desconsolar pronominal Perdre el conhort, desconsolar-se

desconhortat

| desconhortada

<title type="display">desconhortat</title>

Etimologia: de desconhortar

adjectiu Mancat de conhort, desconsolat.

desconhortat

| desconhortada

adjectiu Mancat de conhort, desconsolat

■ desconjuntador

| desconjuntadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconjuntador</title>

Etimologia: de desconjuntar

adjectiu Que desconjunta.

■ desconjuntador

| desconjuntadora

adjectiu Que desconjunta

■ desconjuntament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconjuntament</title>

Etimologia: de desconjuntar

masculí

Acció de desconjuntar o de desconjuntar-se;
l’efecte.

■ desconjuntament

masculí Acció de desconjuntar o de desconjuntar-se l’efecte

■ desconjuntar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconjuntar</title>

Etimologia: de conjuntar

verb

1. transitiu Desencaixar un os del seu lloc.
2. pronominal Desconjuntar-se el turmell.
1. transitiu Destruir, afluixar, les juntures, l’encaix, de les peces que componen un tot.
2. pronominal Desconjuntar-se una llibreria.

verb transitiu Desencaixar un os del seu lloc pronominal Desconjuntar-se el turmell transitiu Destruir, afluixar, les juntures, l’encaix, de les peces que componen un tot pronominal Desconjuntar-se una llibreria

■ desconnectador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconnectador</title>

Etimologia: de desconnectar

masculí electrotècnia Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la de la resta.

■ desconnectador

masculí electrotècnia Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una installació elèctrica, separant-la de la resta

■ desconnectar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconnectar</title>

Etimologia: de connectar

verb

transitiu Fer cessar d’estar connectat. Els han desconnectat el telèfon.
pronominal Cessar d’estar connectat.
intransitiu figuradament i col·loquialment Deixar de prestar atenció. A mitja conferència, vaig desconnectar.

■ desconnectar

verb transitiu Fer cessar d’estar connectat Els han desconnectat el telèfon pronominal Cessar d’estar connectat intransitiu figuradament i colloquialment Deixar de prestar atenció A mitja conferència, vaig desconnectar

■ desconnexió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconnexió</title>

Partició sil·làbica: des_con_ne_xi_ó
Etimologia: de connexió

femení

1. Acció de desconnectar o de desconnectar-se;
2. l’efecte.
Manca de connexió.

■ desconnexió

femení Acció de desconnectar o de desconnectar-se l’efecte Manca de connexió

■ desconsellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsellar</title>

Etimologia: de consellar 1a font: s. XIV, Pere III

verb transitiu Desaconsellar.

■ desconsellar

verb transitiu Desaconsellar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desconhortament

■ desconhortar

desconhortat | desconhortada

desconhortat | desconhortada

■ desconjuntador | desconjuntadora

■ desconjuntador | desconjuntadora

■ desconjuntament

■ desconjuntar

■ desconnectador

■ desconnectar

■ desconnexió

■ desconsellar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

desconhortat

| desconhortada

desconhortat

| desconhortada

■ desconjuntador

| desconjuntadora

■ desconjuntador

| desconjuntadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia