Es mostren 88940 resultats

■ aflictiu
| aflictiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflictiu</title>

Partició sil·làbica: a_flic_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. afflictus, -a, -um, participi del ll. affligëre (v. afligir) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que afligeix, que causa aflicció, afligidor.
  2. pena aflictiva Pena corporal.

■ aflictiu
| aflictiva

adjectiu Que afligeix, que causa aflicció, afligidor pena aflictiva Pena corporal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afligidament

■ afligidament

adverbi Amb aflicció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afligidor
| afligidora

■ afligidor
| afligidora

adjectiu Que afligeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afligiment

■ afligiment

masculí Acció d’afligir Aflicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afligir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afligir</title>

Etimologia: del ll. affligĕre ‘donar un cop contra alguna cosa, abatre’, der. de fligĕre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Colpir dolorosament una desgràcia, un mal. La mort del pare ens va afligir a tots. Les plagues que van afligir Egipte.
  2. pronominal Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc. Arran de la mort del pare ens vam afligir molt.

■ afligir

verb transitiu Colpir dolorosament una desgràcia, un mal La mort del pare ens va afligir a tots Les plagues que van afligir Egipte pronominal Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc Arran de la mort del pare ens vam afligir molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afligit
| afligida

■ afligit
| afligida

adjectiu Que sofreix aflicció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflogístic
| aflogística

■ aflogístic
| aflogística

adjectiu Sense flama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflonjament

■ aflonjament

masculí Acció d’aflonjar o d’aflonjar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflonjar

■ aflonjar

verb transitiu Fer tornar flonjo pronominal Tornar-se flonjo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflorament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflorament</title>

Etimologia: de aflorar
    masculí
  1. Acció d’aflorar.
  2. alimentació, indústries alimentàries Alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.
  3. ecologia i oceanografia Surgència a la terra o a l’oceà.
  4. geologia
    1. Lloc on hom pot veure el substrat rocós in situ.
    2. Àrea total en la qual apareix una unitat litològica particular, sigui visible o no.
  5. mineralogia Àrea en què una capa, un filó o un jaciment mineral apareix a la superfície del terreny.

■ aflorament

masculí Acció d’aflorar alimentació, indústries alimentàries Alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat ecologia i oceanografia Surgència a la terra o a l’oceà geologia Lloc on hom pot veure el substrat rocós in situ Àrea total en la qual apareix una unitat litològica particular, sigui visible o no mineralogia Àrea en què una capa, un filó o un jaciment mineral apareix a la superfície del terreny
Traducció