Es mostren 88939 resultats

■ descrostar

■ descrostar

verb transitiu Llevar la crosta a alguna cosa pronominal Perdre la crosta alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descrosterar

■ descrosterar

verb transitiu Llevar la crostera que s’ha format sobre una ferida, una nafra, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descruar

■ descruar

verb transitiu indústria tèxtil Sotmetre els materials tèxtils crus al tractament de descruatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descruatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descruatge</title>

Partició sil·làbica: des_cru_at_ge
Etimologia: de descruar
masculí indústria tèxtil Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc., que els recobreixen en estat cru o natural o que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment.

■ descruatge

masculí indústria tèxtil Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc, que els recobreixen en estat cru o natural o que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descucadora

■ descucadora

femení Bossa fixada en un cèrcol emmanegat, emprada per a descucar les plantes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descucar

■ descucar

verb transitiu Treure els cucs de les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descuidadament

■ descuidadament

adverbi Amb descuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descuidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descuidar</title>

Partició sil·làbica: des_cui_dar
Etimologia: de cuidar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. No cuidar (algú); desatendre. Descuidar un malalt. Té els fills molt descuidats.
    2. No preocupar-se (per l’aparença externa). Descuides massa la imatge. Va sempre molt descuidat.
  2. pronominal
    1. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se’n. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho.
    2. Oblidar (alguna cosa), no pensar a agafar-la. M’he descuidat les claus.

■ descuidar

verb transitiu No cuidar algú desatendre Descuidar un malalt Té els fills molt descuidats No preocupar-se per l’aparença externa Descuides massa la imatge Va sempre molt descuidat pronominal No fer alguna cosa per efecte de no recordar-se’n Em vaig descuidar de preguntar-li-ho Oblidar alguna cosa, no pensar a agafar-la M’he descuidat les claus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descuit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descuit</title>

Partició sil·làbica: des_cuit
Etimologia: de descuidar-se 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció de descuidar-se;
    2. l’efecte.
  2. en descuit locució adverbial dialectal antigament Sobtadament, aprofitant la despreocupació o la manca de sospita d’algú. Li va demanar diners en descuit.

■ descuit

masculí Acció de descuidar-se l’efecte en descuit locució adverbial dialectal antigament Sobtadament, aprofitant la despreocupació o la manca de sospita d’algú Li va demanar diners en descuit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descular

■ descular

verb transitiu Llevar el cul o fons, desfonar pronominal Perdre el cul o fons, desfonar-se
Informació complementària
Traducció