Es mostren 88940 resultats

■ desdoblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdoblar</title>

Etimologia: de doblar
    verb
  1. transitiu
    1. Desfer (allò que és doble).
    2. Formar dos tots (d’un sol tot). El grup és molt nombrós i caldrà desdoblar-lo.
    3. química i psiquiatria Produir un desdoblament.
  2. pronominal La seva personalitat es desdoblava. Desdoblar-se un sucre en anhídrid carbònic i alcohol.

■ desdoblar

verb transitiu Desfer allò que és doble Formar dos tots d’un sol tot El grup és molt nombrós i caldrà desdoblar-lo química i psiquiatria Produir un desdoblament pronominal La seva personalitat es desdoblava Desdoblar-se un sucre en anhídrid carbònic i alcohol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdoblegar

■ desdoblegar

verb transitiu Fer cessar d’estar doblegat pronominal Cessar d’estar doblegat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdonar

■ desdonar

verb transitiu Prendre a algú allò que hom li havia donat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdotar

■ desdotar

verb transitiu Privar algú del dot que li havia estat assignat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdramatitzar

■ desdramatitzar

verb transitiu Atenuar o suprimir el caràcter conflictiu d’un esdeveniment de la vida real
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdubtar-se

■ desdubtar-se

verb pronominal Sortir del dubte o dels dubtes que hom té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desduir-se

desduir-se

verb pronominal dialectal Esbargir-se, distreure’s
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desè
| desena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desè</title>

Etimologia: del ll. vg. *decēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 10è 10a] Que, en una sèrie, en té nou davant seu, que fa deu. El desè manament. Fou el desè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu parts iguals.
    2. masculí Un desè, 1/10. Sis desens, 6/10.
  3. femení
    1. Conjunt de deu unitats. La centena té deu desenes.
    2. antigament Conjunt de deu persones encarregades de la vigilància o de la defensa de la població.
  4. masculí història del dret delme 1.

■ desè
| desena

adjectiu i masculí i femení símbol 10è 10a Que, en una sèrie, en té nou davant seu, que fa deu El desè manament Fou el desè de la cursa adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu parts iguals masculí Un desè, 1/10 Sis desens, 6/10 femení Conjunt de deu unitats La centena té deu desenes antigament Conjunt de deu persones encarregades de la vigilància o de la defensa de la població masculí història del dret delme 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desedificació

■ desedificació

femení Acció de desedificar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desedificant

■ desedificant

adjectiu Que desedifica
Traducció