Es mostren 88940 resultats

aflorar

aflorar

aflotonat
| aflotonada

aflotonat
| aflotonada

afluència

afluència

afluent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afluent</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_flu_ent
Homòfon: efluent
Etimologia: del ll. affluens, -ntis, íd., participi pres. de affluĕre ‘afluir’ 1a font: 1460, Roig
Body
  1. adjectiu Que aflueix.
  2. masculí hidrografia
    1. Corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important.
    2. obsolet Immissari d’un llac.

afluent

afluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afluir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_flu_ir
Homòfon: efluir
Compareu: confluir
Etimologia: del ll. affluĕre, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb intransitiu
  1. Decórrer un fluid devers un indret. La sang no li afluïa al cervell. L’aigua dels rius aflueix al mar.
  2. figuradament Acudir, acórrer, abundosament a un indret. Grans grups de gent afluïen a la manifestació.

afluir

afluix

afluix

Traducció

afluixada

afluixada

afluixament

afluixament

Informació complementària

afluixapapers

afluixapapers

afluixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afluixar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_flui_xar
Etimologia: de fluix 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
    1. transitiu Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Si no afluixeu la corretja no ho traureu pas.
    2. pronominal Afluixar-se un lligam.
  1. transitiu figuradament Deixar anar, amollar. Afluixar un disbarat.
    1. transitiu Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. La fam ha afluixat la voluntat de resistència de la població.
    2. pronominal Afluixar-se la vista.
  2. transitiu Reduir en nombre, en quantitat, en valor. Afluixar les despeses.
  3. intransitiu Perdre força una cosa. La tempesta afluixa.
  4. intransitiu Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc.; cedir. No afluixis davant les amenaces.
  5. pronominal dialectal Prescindir de fer o de tenir alguna cosa; abstenir-se. Molta gent se n’afluixa de col·laborar amb l’associació de veïns.
  6. intransitiu Esdevenir menys abundant, menys nombrós; aflacar. Aquest any el turisme ha afluixat molt.
  7. transitiu Començar a descollar (un cargol).
  8. afluixar la bossa figuradament Donar diners.

afluixar