Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desencistellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencistellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cis_te_llar
Etimologia: de encistellar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un cistell.

■ desencistellar

verb transitiu Treure una cosa d’un cistell

■ desenclavar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenclavar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cla_var
Etimologia: de enclavar

verb

transitiu Separar (una cosa) d’allò en què és enclavada.
pronominal El tascó s’ha desenclavat.

■ desenclavar

verb transitiu Separar una cosa d’allò en què és enclavada pronominal El tascó s’ha desenclavat

■ desencoblament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencoblament</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_bla_ment
Etimologia: de desencoblar

masculí

Acció de desencoblar o de desencoblar-se;
l’efecte.

■ desencoblament

masculí Acció de desencoblar o de desencoblar-se l’efecte

■ desencoblar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencoblar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_blar
Etimologia: de encoblar

verb

transitiu Desacoblar.
pronominal Desacoblar-se.

■ desencoblar

verb transitiu Desacoblar pronominal Desacoblar-se

■ desencofinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencofinar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_fi_nar
Etimologia: de encofinar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un cofí.

■ desencofinar

verb transitiu Treure una cosa d’un cofí

■ desencoframent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencoframent</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_fra_ment
Etimologia: de desencofrar

masculí construcció Operació de treure l’encofrat.

■ desencoframent

masculí construcció Operació de treure l’encofrat

■ desencofrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencofrar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_frar
Etimologia: de encofrar

verb

transitiu

Treure alguna cosa d’un cofre.
construcció Llevar l’encofrat quan el formigó ja s’ha assecat i és prou consistent.

■ desencofrar

verb transitiu Treure alguna cosa d’un cofre construcció Llevar l’encofrat quan el formigó ja s’ha assecat i és prou consistent

■ desencofratge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencofratge</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_frat_ge
Etimologia: de desencofrar

masculí construcció desencoframent.

■ desencofratge

masculí construcció desencoframent

■ desencoixinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencoixinar</title>

Partició sil·làbica: des_en_coi_xi_nar
Etimologia: de encoixinar

verb transitiu Treure l’encoixinat.

■ desencoixinar

verb transitiu Treure l’encoixinat

■ desencolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencolar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_lar
Etimologia: de encolar 1a font: 1698

verb

transitiu
1. Separar (una cosa) d’allò a què és encolada.
2. Treure la cola d’una cosa encolada.
pronominal
1. Perdre la cola.
2. Cessar d’estar agafat amb cola.

■ desencolar

verb transitiu Separar una cosa d’allò a què és encolada Treure la cola d’una cosa encolada pronominal Perdre la cola Cessar d’estar agafat amb cola