Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desengany

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desengany</title>

Partició sil·làbica: des_en_gany
Etimologia: de desenganyar

masculí

Acció de desenganyar o de desenganyar-se;
l’efecte.

■ desengany

masculí Acció de desenganyar o de desenganyar-se l’efecte

■ desenganyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenganyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ga_nyar
Etimologia: de enganyar 1a font: s. XIV, Muntaner

verb

transitiu
1. Treure (algú) de l’engany en què està, treure’l de l’error, desil·lusionar-lo.
2. especialment Fer perdre les esperances a un enamorat, a un pretendent, etc.
pronominal
1. Sortir, algú, de l’engany en què està, convèncer-se del seu error, desil·lusionar-se.
2. desenganya’t (o desenganyeu-vos, o desenganyi’s, o desenganyem-nos) Expressió amb què hom recalca que allò que diu, tot i ésser decebedor, desagradable, etc., és veritat. Desenganyem-nos: treballant ningú no es fa ric.

verb transitiu Treure algú de l’engany en què està, treure’l de l’error, desillusionar-lo especialment Fer perdre les esperances a un enamorat, a un pretendent, etc pronominal Sortir, algú, de l’engany en què està, convèncer-se del seu error, desillusionar-se desenganya’t o desenganyeu-vos , o desenganyi’s , o desenganyem-nos Expressió amb què hom recalca que allò que diu, tot i ésser decebedor, desagradable, etc, és veritat Desenganyem-nos treballant ningú no es fa ric

■ desengatjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desengatjament</title>

Partició sil·làbica: des_en_gat_ja_ment
Etimologia: de desengatjar

masculí

Acció de desengatjar o de desengatjar-se;
l’efecte.

■ desengatjament

masculí Acció de desengatjar o de desengatjar-se l’efecte

■ desengatjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desengatjar</title>

Partició sil·làbica: des_en_gat_jar
Etimologia: de engatjar 1a font: 1917, DOrt.

verb

transitiu Fer cessar d’estar engatjat.
pronominal Rompre, algú, l’engatjament que havia pres de fer alguna cosa.

■ desengatjar

verb transitiu Fer cessar d’estar engatjat pronominal Rompre, algú, l’engatjament que havia pres de fer alguna cosa

■ desengavanyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desengavanyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ga_va_nyar
Etimologia: de engavanyar 1a font: 1917, DOrt.

verb

transitiu Fer cessar d’estar engavanyat.
pronominal Cessar d’estar engavanyat.

■ desengavanyar

verb transitiu Fer cessar d’estar engavanyat pronominal Cessar d’estar engavanyat

■ desengavatxar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desengavatxar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ga_vat_xar
Etimologia: de gavatx¹

verb

dialectal

transitiu Deixar anar sense contenció (tot el que hom sent el desig o pruïja de dir). Abans de separar-nos, t’he de desengavatxar quatre coses.
pronominal S’estigueren dient el nom del porc fins que es van haver desengavatxat del tot.

■ desengavatxar

verb dialectal transitiu Deixar anar sense contenció tot el que hom sent el desig o pruïja de dir Abans de separar-nos, t’he de desengavatxar quatre coses pronominal S’estigueren dient el nom del porc fins que es van haver desengavatxat del tot