Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desenrotllament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrotllament</title>

Partició sil·làbica: des_en_rot_lla_ment
Etimologia: de desenrotllar

masculí

1. Acció de desenrotllar o de desenrotllar-se;
2. l’efecte.
esports Espai que recorre una bicicleta en línia recta amb una volta completa dels pedals.
fusteria Procediment de tallar els troncs d’arbres que permet d’obtenir una xapa prima contínua de fusta.

■ desenrotllament

masculí Acció de desenrotllar o de desenrotllar-se l’efecte esports Espai que recorre una bicicleta en línia recta amb una volta completa dels pedals fusteria Procediment de tallar els troncs d’arbres que permet d’obtenir una xapa prima contínua de fusta

■ desenrotllar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrotllar</title>

Partició sil·làbica: des_en_rot_llar
Etimologia: de enrotllar 1a font: c. 1900, Vayreda

verb

1. transitiu Fer cessar d’estar enrotllat.
2. pronominal Cessar d’estar enrotllat.
3. màquina de desenrotllar fusteria Desenrotlladora.
1. transitiu Desenvolupar.
2. pronominal Desenvolupar-se.

■ desenrotllar

verb transitiu Fer cessar d’estar enrotllat pronominal Cessar d’estar enrotllat màquina de desenrotllar fusteria Desenrotlladora transitiu Desenvolupar pronominal Desenvolupar-se

■ desenrunar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrunar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ru_nar
Etimologia: de enrunar 1a font: 1433

verb transitiu Desembarassar de runa.

■ desenrunar

verb transitiu Desembarassar de runa

■ desensabonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensabonar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sa_bo_nar
Etimologia: de ensabonar

verb

transitiu Treure el sabó d’una cosa ensabonada.
pronominal Treure’s, algú, el sabó. Desensabonar-se les mans.

■ desensabonar

verb transitiu Treure el sabó d’una cosa ensabonada pronominal Treure’s, algú, el sabó Desensabonar-se les mans

■ desensacar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensacar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sa_car
Etimologia: de ensacar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un sac.

■ desensacar

verb transitiu Treure una cosa d’un sac

■ desensarriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarriar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ri_ar
Etimologia: de ensarriar

verb transitiu Treure (una cosa) d’una sàrria.

■ desensarriar

verb transitiu Treure una cosa d’una sàrria

■ desensarronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarronar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ro_nar
Etimologia: de ensarronar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un sarró.

■ desensarronar

verb transitiu Treure una cosa d’un sarró

■ desensellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_llar
Etimologia: de ensellar 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat.

■ desensellar

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat

■ desensenyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyar
Etimologia: de ensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat.

■ desensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat

■ desensenyorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyorir</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyo_rir
Etimologia: de ensenyorir

verb

transitiu Fer cessar (algú) d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la.
pronominal No vull desensenyorir-me de res.

■ desensenyorir

verb transitiu Fer cessar algú d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la pronominal No vull desensenyorir-me de res