Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desenrotllar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrotllar</title>

Partició sil·làbica: des_en_rot_llar
Etimologia: de enrotllar 1a font: c. 1900, Vayreda

verb

1. transitiu Fer cessar d’estar enrotllat.
2. pronominal Cessar d’estar enrotllat.
3. màquina de desenrotllar fusteria Desenrotlladora.
1. transitiu Desenvolupar.
2. pronominal Desenvolupar-se.

■ desenrotllar

verb transitiu Fer cessar d’estar enrotllat pronominal Cessar d’estar enrotllat màquina de desenrotllar fusteria Desenrotlladora transitiu Desenvolupar pronominal Desenvolupar-se

■ desenrunar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrunar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ru_nar
Etimologia: de enrunar 1a font: 1433

verb transitiu Desembarassar de runa.

■ desenrunar

verb transitiu Desembarassar de runa

■ desensabonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensabonar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sa_bo_nar
Etimologia: de ensabonar

verb

transitiu Treure el sabó d’una cosa ensabonada.
pronominal Treure’s, algú, el sabó. Desensabonar-se les mans.

■ desensabonar

verb transitiu Treure el sabó d’una cosa ensabonada pronominal Treure’s, algú, el sabó Desensabonar-se les mans

■ desensacar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensacar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sa_car
Etimologia: de ensacar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un sac.

■ desensacar

verb transitiu Treure una cosa d’un sac

■ desensarriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarriar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ri_ar
Etimologia: de ensarriar

verb transitiu Treure (una cosa) d’una sàrria.

■ desensarriar

verb transitiu Treure una cosa d’una sàrria

■ desensarronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarronar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ro_nar
Etimologia: de ensarronar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un sarró.

■ desensarronar

verb transitiu Treure una cosa d’un sarró

■ desensellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_llar
Etimologia: de ensellar 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat.

■ desensellar

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat

■ desensenyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyar
Etimologia: de ensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat.

■ desensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat

■ desensenyorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyorir</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyo_rir
Etimologia: de ensenyorir

verb

transitiu Fer cessar (algú) d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la.
pronominal No vull desensenyorir-me de res.

■ desensenyorir

verb transitiu Fer cessar algú d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la pronominal No vull desensenyorir-me de res

■ desenseuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenseuar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_uar
Etimologia: de enseuar

verb transitiu Llevar el seu d’una cosa enseuada.

■ desenseuar

verb transitiu Llevar el seu d’una cosa enseuada